Carles Puigdemont ha estat, una vegada més, el protagonista de la setmana. Petició de l'euroordre per ser detingut a Dinamarca; nomenat candidat a la presidència de Catalunya; declaracions grotesques del ministre de l'interior Juan Ignacio Zoido assegurant que no s'escaparia encara que intentés entrar en ultralleuger o en el maleter d'un cotxe (per cert, les xarxes han destil·lat un gran sentit de l'humor al respecte); i la croada de la vicepresidenta Saénz de Santamaria per impedir, mitjançant martingales jurídiques que sigui inviable la seva investidura. Al respecte, el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, es preguntava: "Com no hi ha ningú que li hagi advertit l'absurd de l'argumentació?", referint-se que si no es va impedir que Puigdemont es presentés com a candidat al 21-D a través de la Junta Electoral, ara no es pot evitar que sigui investit.

Es podria argumentar que aprofitant Puigdemont, s'ha fet un guió orquestrat a mida per saltar-se anuncis transcendentals. O, com a mínim, per prendre mesures correctives i evitar que la corrupció sigui un mal endèmic que no ens podrem treure de sobre mai. Les declaracions de l'ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa confirmant a l'Audiència Nacional que el partit es va finançar amb diner negre" són intolerables. En altres governs haurien dimitit polítics i responsables. Però aquí, tot i enfosquir encara més la figura de Mariano Rajoy, les declaracions han quedat camuflades amb tots els fets esmentats anteriorment i amb la resposta succinta i deficient del president espanyol: "No ho sé, a nosaltres mai ens ho han dit". 

Aquesta setmana també ha passat desapercebut que el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat la resolució de la direcció general de l'Agència Tributària "per controlar el crim organitzat que es pot donar a través de la Internet profunda", amb les criptomonedes i la tecnologia blockchain. Si fa un any, Montoro ja va anunciar que volia controlar els impostos derivats de l'economia digital, és a dir, d'aquelles transaccions del lloguer d'allotjament, especialment a Airbnb, o dels serveis de mobilitat d'Über, entre d'altres; ara ha fet un pas més, i s'interessa "pel bitcoin i monedes similars". 

"Blockchain és un registre immutable d'operacions, que connecta usuaris de forma directa, sense necessitat d'intermediaris", m'explica el consultor tecnològic Marc Rocas i membre de l'Associació Blockchain Catalunya. I aquí es troba el quid de la qüestió. "Quan compres i vens moneda estrangera, el banc guarda un registre de l'intercanvi de divisa, i tributes segons els guanys o pèrdues generades. Però en el cas de les criptomonedes es fa mitjançant empreses, de nova creació, que només operen a Internet, com Coinbase". La lògica passaria perquè Hisenda es fixés en aquesta mena d'empreses i que els contribuents estiguéssim obligats a indicar, en la declaració de renda, els moviments fets a partir dels "moneders virtuals". "Però serà impossible", em diu Rocas, "perquè la majoria passen a l'estranger".

Com ho estan fent en altres països? Primer investiguen, observen possibles avantatges per a la ciutadania i després s'asseguren, com és lògic, de tenir controlats els impostos que se'n puguin derivar de les transaccions digitals. Japó va ser pioner en adoptar el bitcoin com a moneda legal, per facilitar el desenvolupament tecnològic en les transaccions comercials a través d'Internet. El Regne Unit també va invertir 10 milions de lliures per investigar les oportunitats i reptes de potenciar les criptomonedes i el mercat digital que s'obre amb blockchain. I, el mateix està fent Estats Units des del 2015. Altres països, en canvi, com la Xina o Corea del Sud, estudien prohibir les negociacions amb les divises digitals.

El govern espanyol no pot controlar la corrupció clàssica, la que finança partits amb empreses intermediàries, la que deixa rastres en llibres de comptabilitat B i paga sobresous en negre a alts càrrecs d'un partit però vol controlar els diners que s'escapen per la Internet profunda. La tecnologia blockchain és molt enrevessada i complexa, descentralitzada i en temps real. És a dir, milers d'ordinadors operen alhora en la mateixa operació que, a més, conté criptografia, el que impossibilita seguir la identitat dels que han mogut els diners.

És cert que els bitcoins i similars es poden fer servir per al blanqueig de capitals, per al tràfic de drogues o armes, o per finançar el terrorisme però també ho és que s'estan creant multitud de projectes socials que faran servir les criptomonedes per prosperar. Sense anar més lluny, divendres Barcelona va acollir les jornades de Cultura Viva on es van exposar exemples de com seria la ràdio del futur amb un model de negoci basat en monedes virtuals i el blockchain, per la seva capacitat de potenciar la participació i altres vies de finançament compartides. Amb prohibicions, no aturem també l'evolució tecnològica i el progrés social?