Haig de reconèixer que de tant en tant llegeixo els comentaris que alguns lectors fan sobre els meus escrits, o sobre els escrits d’altres; alguns semblen pures emissions de bilis, on de vegades s’endevina el preu d’un servei, sobre tot perquè revelen el nul enteniment del contingut de l’escrit; és criticar per criticar amb el major volum d’agressivitat possible.

Quan ho faig, sovint en pregunto si tot en la vida d’aquests comentaristes colèrics serà així, si estaran permanentment empipats amb el món, glatint per una Arcàdia feliç que òbviament tampoc els satisfaria cas d’arribar perquè és l’estat mental i no la cosa el factor essencial per a la felicitat.

Malauradament molta d’aquesta gent malhumorada, convençuda de què el món els hi deu tot, i que ells en canvi res tenen en el compte del deure; aquesta gent que menysté irrespectuosament el criteri dels altres, s’ha estat omplint la boca amb “pluralisme” i “democràcia” cada cop que un gran conjunt s’ha mobilitzat; o ha dit que eren quatre gats els que han sortit al carrer perquè es comptaven entre els que no ho havien fet. Curiós concepte de democràcia el que sols s’esgrimeix quan ens dóna la raó...

Uns i altres, amargadíssims tots, deixen poc espai a qui va voler la unió i li han fet complicada i optà per la separació com a incentiu a la regeneració política. Tan difícil el futur com el passat amb gent així en el vaixell. Ara mirant cap endavant recordaré als puristes de la independència, com en el seu moment ho vaig fer amb excompanys que volen imposar la unió, que els vaixells que han de dur a un nou estat sense tots els que ens poguéssim afegir convençuts de la bonhomia dels companys de viatge, salparan esquàlids, amb el mateix nombre ínfim de persones d’altres temps. Han d’anar molt en compte perquè som munió els que pensem que el viatge no paga la pena si la gent que ens acompanya sols pot dur l’amargor, la rancúnia i l’odi.

Arriba Nadal. Per a mi sempre ho serà amb majúscula, sempre serà molt més que llums i comerços oberts per consumir; que es transformi també en una oportunitat per reconduir la manera de discrepar. Perquè sense actuar amb respecte no serà legítim demanar-ho als altres.