Els Departaments de Drets Socials i de Salut del Govern de Catalunya lideren un dels projectes més ambiciosos i pendents de la societat catalana. La pandèmia ha reafirmat la necessitat d’una atenció social i sanitària integrada per les persones amb diversos graus i tipologies de dependència, per edat, per discapacitat o per trastorns mental. El progressiu envelliment de les societats, l’increment de l’esperança de vida i els models familiars i socials comporten un augment de les necessitats socials en paral·lel a les sanitàries. Des de l’aprovació de la llei estatal 39/2006 de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència 832.063 persones han sol·licitat la valoració de dependència.

A desembre del 2021 a Catalunya hi ha 172.604 (2,2% de la població) persones amb valoració activa: 63.624 amb grau I, moderat. 69.847 amb grau II, sever, i 39.133 total. El 64% són dones o el 36% són homes. El 53% tenen 80 anys o més, el 72% més de 65 anys, el 20% entre 19-64 anys i el 6% menys de 18 anys. Després de les valoracions s’elabora un Pla individual d’atenció social que atorga, segons les preferències i necessitats de les persones un servei o prestació econòmica. De les 172.604 persones amb dependència, 120.000 disposen de serveis socials de finançament públic i 90.000 prestacions econòmiques per cura dins la família. L’accés a serveis socials de la xarxa pública atenen només una part de les persones amb dependència per les limitacions per accedir per les persones amb renda mitjana-alta o per falta de recursos.

A l'envelliment i al sobreenvelliment s’afegeix la solitud no desitjada de moltes persones grans. 162.513 persones majors de 80 anys viuen soles a Catalunya, el 75% dones i 25% homes. El 8% de la població catalana disposa d’una certificació de discapacitat, 616.053 persones (física 331.950, intel·lectual 68.780, visual 33.895, auditius 33.825, malaltia mental crònica 118.642, invalidesa 22.159 i resta mixta). Unes 100.000 persones tenen més del 75% de discapacitat, 145.693 entre 65-74% i 371.605 entre 33-64 %. El 48,6% homes i 51,4% dones.

El sistema sanitari de Catalunya ha identificat que entre el 3-4% de la població té criteris de pacient crònic complex  i l'1,2%-1,4% criteris de malaltia crònica avançada. Un 5% de la població catalana (entorn de 400.000 persones tenen cronicitat complexa o avançada que requeriria un pla individual integrat social i sanitari). Dins els pacients crònics complexos hi ha moltes persones de més de 80 anys però també persones de totes les franges d’edat amb discapacitat important o trastorn mental sever.

Moltes han sigut les iniciatives al llarg dels anys per trobar un model eficaç, equitatiu i sostenible d’atenció integrada sanitària i social. La Mancomunitat de Catalunya (1.914-1.924) planificà l’assistència sanitària i social descentralitzada i estratificada en tres nivells: primari, secundari i terciari. Durant la República la Generalitat es legislà la Llei de bases per a l’organització dels serveis sanitaris i d’assistència social de Catalunya (1.934) seguint els principis de la Mancomunitat. El Govern de la Generalitat recuperada, durant el període 1.980-1.988, amb conseller Laporte, el Departament de Salut integrà la salut pública, l’assistència sanitària i els serveis socials.

A Catalunya molts programes han intentat incorporar la mirada d’atenció centrada en la persona, amb moltes dificultats pel pes dels serveis i les dificultats econòmiques de finançament de la promoció de l’autonomia personal i el suport a la dependència. La llei estatal de dependència del 2006 no resolt la sostenibilitat. El Programa Vida als Anys (1986), Pla Director Sociosanitari (1986), Programa per a l’impuls i ordenació de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència (ProDep, Departament Acció Social i Salut, 2005), Model català d'atenció integrada social i sanitària (Departament Presidència  Generalitat, 2011), Pla Interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS, 2014), Pla d’Atenció Integral a les persones amb discapacitat i diversitat funcional i Pla Integral Salut Mental.

Cal definir la governança del model que requereix un acord entre la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya. Acordar un Model amb totes les parts implicades, escoltant a les persones a qui va dirigit i als seus familiars i consensuat amb els experts. Concretar la cartera de serveis/prestacions socials i sanitaris amb plans únics per les persones i garanties de qualitat i equitat. L’atenció domiciliària  de qualitat a la llar pròpia o llars amb suport o llars-residències ha de garantir un model integrat social i sanitari, amb una gestió professional única. El lideratge de l’atenció primària sanitària i socials bàsics conjuntament amb altres nivells especialitzats propis o d’altres àmbits (educació, cultura, treball, lleure...) ens portarà a un model humanista, proper, adaptada a cada persona i context.

La inclusió i el treball comunitari ha de permetre promoure la màxima autonomia i capacitat de decisió de les persones, garantir la seva socialització i accés a recursos flexibles de la comunitat i prevenir la solitud no desitjada. Les comunitats, les ciutats han d’esdevenir cuidadores, amb xarxes de voluntariat complementàries. El finançament del suport a la dependència ha esdevingut un dels esculls més importants que suma a la fragmentació  de les actuacions i la menor consolidació del sistema català de serveis socials de responsabilitat pública en relació amb el sanitari.

Les pensions i prestacions econòmiques complementàries actuals vinculades  a la Seguretat Social no poden finançar l’alta i total dependència per a tothom i l’escletxa de la desigualtat és molt gran per raó de renda, en rendes baixes i mitjanes. Les famílies i els cuidadors familiars (majoritàriament dones) estan assumint la cura i el cost. En molts casos el suport és de provisió privada fora del circuit del sistema social públic al contrari del sanitari, que atén majoritàriament a les persones amb dependència, amb independència de la renda. Cal tenir un model sostenible de finançament, encara que pot ser gradualista, prioritzant les persones amb major necessitat. Catalunya ha de poder decidir sobre els recursos i impostos propis.

Ara és el moment. Un dels deures morals i lliçons de la pandèmia. L’any 2022 ha de ser any del canvi, de l’Agència Atenció integrada social i sanitària, com a instrument per la millora de la cura en persones amb necessitat de suport a la dependència. La prioritat és el 5% de la població i les seves famílies conjuntament a un pla ambiciós de promoció de l’autonomia personal amb tota la societat, especialment per l’envelliment actiu, lluita contra l’estigma i la discriminació de les persones amb trastorn mental i diversitat funcional. És una política pública que implica a tothom.