Arts i benestar emocional

«Cal ser molt curós a l'hora de diferenciar entre malestar emocional i trastorn mental. La societat actual és intolerant al malestar i a la tristesa»

12 de maig de 2025

Immersos en temps d’incerteses i desassossec personal i col·lectiu, local i global, cal trobar respostes en la quotidianitat. Les arts, la cultura, la creativitat poden ser els grans aliats.

El passat 29 d’abril en el cicle de conferències “Cuidem-nos” a l’Ateneu de Vic, espai compartit entre el Casino de Vic, l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, vàrem compartir evidències i experiències de com les arts i l’humanisme són poderosos generadors de benestar i factors claus en la salut. 

Les dades a Catalunya indiquen que gairebé una de cada quatre persones a Catalunya expressa malestar moderat o greu i la gran majoria no tenen correlació amb trastorn mental sever. Caldria revertir la psiquiatrització del malestar emocional i social. Els consums de psicofàrmacs a Catalunya i a Espanya són dels més alts del món.

Ansiolítics, somnífers i antidepressius són molt prescrits. Més de dos milions de catalans prenen psicofàrmacs, vint milions d'envasos a l’any. Davant d’angoixa, insomni i tristesa la resposta excessiva, a curt termini, és un fàrmac, que pot millorar els símptomes, però ajuda a cronificar les causes. Cal ser molt curós a l'hora de diferenciar entre malestar emocional i trastorn mental. La societat actual és intolerant al malestar i a la tristesa. Els consums de psicofàrmacs tenen un creixement important els darrers anys entre els menors i joves. La depressió afecta a més de 700.000 catalans, més dones, gairebé a 500.000 persones. El tabac continua sent la droga més consumida amb l’alcohol, provocant efectes o percepció de calma i socialització de grup. La cocaïna i l’alcohol provoquen desinhibició i excitabilitat. El cànnabis és utilitzat com ansiolític, predominant els nois i adults homes joves.

Cal analitzar els factors d’aquesta societat del malestar. Determinants sistèmics i socials, alhora. La hiperconnectivitat continuada i la sobre informació, contrastada o no, ens situa en un món sense fre, hiperactiu sistèmicament, que ens genera ansietat i addicció a les pantalles i desassossec. Com també diu el nou papa Lleó XIV, la competitivitat, el poder, els diners, els plaers immediats, el consumisme ens allunya de l’humanisme. Comparteixo que la humanitat està en una crisi d’espiritualitat, entesa com a sentit de la vida, de la transcendència, des de la mirada religiosa o no. La modernitat líquida, descrita per Zygmunt Bauman, desconstruiex el poder de la quotidianitat i la comunitat com a espai i temps per ser persones. David Bueno, neurocientífic, en el seu darrer llibre, premi Josep Pla, L’art de ser humans, ens indica com els humans som l’espècie del planeta que tenim la possibilitat de conrear la creativitat i crear circuits neuronals de plaer que permeten generar motivació per aprendre al llarg de la vida i benestar basal. 

El coneixement científic interdisciplinari posa l’evidència de com les arts són font de gaudi en totes les persones i la creativitat dona confiança, autoestima i un espai propi en les nostres vides. Cal recordar-nos que l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides diu que “Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic”. La cultura i les arts no són un producte de luxe. Al contrari, les persones amb majors dificultats per raons socioeconòmiques, de discapacitat o dependència han de tenir discriminació positiva d’accés per poder empoderar-les i trobar el seu camí. 

La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya empeny des de fa una dècada accions d’inclusió de les persones amb demència, discapacitat o risc d’exclusió al gaudi de les arts i la seva participació en aquestes. El grup de recerca de salut mental i innovació social, amb el Dr. Salvador Simó (doctor en teràpia ocupacional) com a investigador principal, conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental (Dr. Corominas, doctor en psiquiatria) de la UVic-UCC, Facultat de Medicina i la Fundació Althaia les impulsen i avaluen. L’any 2015 començà la primera experiència al CCCB amb 80 persones amb Alzheimer amb activitats participades. Aquest any 2025 a la ciutat de Vic més de 800 persones (amb diferents vulnerabilitats, cognitives, socials participen en més de 40 activitats artístiques (museus, dansa, teatre, música, literatura). L’avaluació acadèmica permet confirmar que es pot fer, que les persones guanyen autoestima, participació social i benestar emocional. Hi ha recerca suficient que ens indica que les àrees cerebrals de la creativitat i del gaudi i record d’activitats artístiques estan preservades en les demències. Aquests projectes estan connectats en xarxa en el món: Canadà (Winnipeg Art Gallery), Portugal (Serralbes), Thyssens, Bellas Artes Bilbao, Chillida Leku Sant Sebastià, Moma Geòrgia, Ceret França…  Fa dos anys la UVic-UCC va crear un grup d’espiritualitat per potenciar aquesta en la docència, la recerca i la transferència. També s’està portant a terme iniciatives d’arts en el projecte “Campus de Salut Mental i Benestar” adreçat a la comunitat universitària.

El 7 de novembre d’enguany, Vic acollirà el Congrés Internacional “Arts i Humanitats, benestar i participació social” liderat per quatre ciutats de l’eix C-25: Vic, Girona, Manresa i Lleida amb ponents internacionals. 

L’entitat Osonament d’atenció i acompanyament integral a les persones amb malaltia mental i addiccions lidera des de fa 19 anys el programa “parelles artístiques”, unint una persona amb malaltia mental amb capacitats artístiques concretes amb un artista de l’àmbit. Més de 16 comarques ja participen en aquest projecte. 

La UVic-UCC a través de doctorats industrials i projectes d’investigació intenta posar evidència amb recerca quantitativa i qualitativa a aquests projectes. 
El Pla d’Acció del Departament de Salut, recentment presentat, inclou entre les accions de salut pública, el foment de les arts com a millora de la salut. També té un fort potencial en prevenir l’exclusió social. 

En un moment de tantes incerteses, fragilitats i barbàries salvem la cultura per a tothom i ella ens donarà sentit, espiritualitat i assossec per la vida i per reconstruir comunitat.