A la volta oberta a l’aire lliure de l’edifici del Castellet de Perpinyà hi ha una inusual placa trilingüe (català-occità-francès) en record dels protestants o hugonots de les Cevenes i el Llenguadoc que hi van ser deportats, del 1703 al 1712, durant la guerra dels “camisards” (els que porten camisa), paraula occitana passada a altres idiomes. Pel sol municipi de Mialet aquest desterrament afectà 280 dones, 210 homes i més de 180 infants. Si es té en compte que llavors tenia entre 670 i 700 habitants, això significa la quasi totalitat de la població condemnada a ser foragitada de casa seva.
El cap militar dels camisards, els hugonots de les Cevenes defensors de la llibertat de consciència, era Joan Cavalier, que, a la batalla d’Almansa (1707), es va enfrontar amb els seus homes a un regiment francès i a tropes espanyoles, des del bàndol austriacista comandat per l’hugonot comte de Galway. La derrota en aquella batalla fou nefasta per als nostres interessos nacionals i, per això, la dita assegura que “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”.
Els protestants, a França, van patir una persecució brutal i sistemàtica durant els segles XVI, XVII i XVIII per part d’un Estat absolutista i de majoria catòlica que va deixar milers de morts, empresonaments massius i un èxode forçat que modificà la demografia del país, sobretot en certs territoris, però que fou positiu per als indrets d’acollida als països veïns. El punt àlgid de la persecució fou la coneguda com a matança de sant Bartomeu, els gravíssims incidents començats el 24 d'agost de 1572 a París, estesos aviat per tot França, i que van causar més de 10.000 morts, entre els quals el mariscal Gaspard de Coligny, el compositor Claude Goudimel i el cèlebre professor de la Sorbona Pierre de la Ramée, mestre de tants alumnes catalans.
L'Edicte de Nantes (1598) va ser un decret de tolerància religiosa signat per Enric IV, el monarca protestant que per conveniències polítiques es convertí al catolicisme: “París bé val una missa!”. Nantes fou un respir temporal que va garantir llibertat de culte i drets civils, però va ser revocat el 1685 amb l’Edicte de Fontainebleau, promulgat per Lluís XIV, que il·legalitzava el protestantisme.
L’occitana Maria Durand, germana del pastor i predicador Pèire Durand, va ser detinguda el 1730 i empresonada durant 38 anys en condicions de gran duresa, per les seves conviccions religioses, a la Torre de Constança, a Aigas Mòrtas. Tradicionalment, es recorda la seva resiliència fent memòria de la inscripció “resistir”, escrita al mur de la Torre, que se li atribueix. Mentrestant, els cultes havien de celebrar-se de forma clandestina a la muntanya en el que es coneix com el període del “desert”. Des del 24 de setembre de 1911, a Mialet, quan s’hi inaugurà el Museu del Desert, els protestants francesos hi celebren l’Assemblea del Desert, el primer diumenge de setembre de cada any, reunió a la qual sovint han assistit pastors i laics catalans i que ha arribat a aplegar prop de 20.000 persones en un culte a l’aire lliure, sempre en un ambient cordial, festiu i familiar, un veritable espai de retrobament, amb activitats específiques per als infants.
Mialet compta avui amb una població de 630 habitants, se situa a 230 km de Perpinyà i 73 de Montpeller i acull l’anomenat Museu del Desert, establert al Mas Sobeiran, la casa natal del cap camisard Pèire Laporta, conegut com a “Roland”. El Museu, que fa reviure el passat hugonot i la revolta dels camisards, conté una valuosíssima mostra d’objectes relacionats amb el culte protestant perseguit, els textos sagrats, la vida quotidiana de la població, etc. En destaquen les bíblies en miniatura que les dones es ficaven camuflades a les seves abundoses cabelleres i perruques o bé els miralls que contenien un amagatall secret on conservar les escriptures. Una part destacada d’aquest material es va poder veure el 2017, a Barcelona, a l’exposició “500 anys de Reforma protestant” que vaig tenir la responsabilitat de comissariar.
Enguany, l’Assemblea se celebrarà diumenge 6 de setembre al Mas Sobeiran i estarà dedicada a la memòria de Maria Durand, tot un mite i un símbol en l’imaginari protestant, amb el lema “Dona, fe i resistència: retorn a Maria Durand”, amb motiu dels 250 anys de la seva mort. El gran culte a l’aire lliure començarà a partir de les 10h30 i serà presidit per la pastora Sandrine Maurot, de l’Església Protestant Unida de França del Foyer de l’Âme, à Paris.
Havent dinat, tindrà lloc la intervenció de Céline Borello, professora d’història moderna a la Universitat de Mans, vicepresidenta de la Société de l'Histoire du Protestantisme Français (SHPF) i estudiosa de la figura de Maria Durand, seguida de la conferència de Patrick Cabanel, director d’estudis a l’Escola Pràctica d’Alts Estudis on és titular de la càtedra sobre Història i Sociologia dels Protestantismes. La jornada es clourà amb el missatge final del jove pastor luterà Frédéric Chavel, professor a l’Institut Protestant de Teologia. L’esdeveniment protestant anual més important del sud d’Europa es troba, doncs, a poques hores de casa.