El benestar i la targeta. El consum necessari i la incertesa. La mitjana per unitat de consum a Catalunya és de 25.424 E. La mitjana dedicada a l’habitatge, el 64%; i en les zones tensionades, un 74%. Només 13.474,72 euros en les famílies que abans eren considerades classe mitjana i 6.610 euros en el que el llenguatge antic anomenava classe treballadora amb contracte estable són destinats a l’alimentació i al consum d’altres matèries, incloses les tecnologies imprescindibles per estar en el món.
Des de fa uns cinc anys els paquets de pasta, especialment les marques blanques, ja no són de 500 grams sinó de 450, i els envasos de cacau per a la llet ja no són d’un quilo sinó de 900 grams, el contingut dels envasos de iogurt ja va minvar fa un temps. Els cereals, l’oli, la fruita, els lactis... han anat pujant.
Les economies domèstiques van aprendre a deixar les despeses d’alguns recanvis o manteniments i les de lleure cultural per al pròxim mes des de fa mesos. Les dones amb fills petits caminen d’una punta a l’altre del poble, del barri, del districte per aconseguir productes bàsics d’oferta en determinades cadenes de distribució. La proteïna animal ha disminuït en les dietes i el peix fresc i la xocolata són un luxe.
Si conviden a la família a un casament, desquadra els estrets pressupostos, si el cotxe té una avaria important, també. Anar al restaurant que els agradava cal deixar-ho per a ocasions súper importants.
De mica en mica, es pot prescindir de l’esmorzar de cafeteria, i el préstec de la biblioteca estalvia la despesa a la llibreria. Un cap de setmana per descansar de veritat està quedant en mans de pocs amb aquesta renda mitjana. La carmanyola amb el que va sobrar ahir al vespre es torna habitual. Algunes activitats extraescolars es consideren prescindibles.
Parlem de producte fresc i de proximitat i la clientela dels mercats municipals tradicionals ja no perilla perquè les parelles joves no sàpiguen apreciar el bon producte, ara perilla per raons de renda. Des que Ormuz i Bab-el-Mandeb estan amenaçats, omplir el dipòsit de combustibles és un acte del passat.
No totes les famílies tenen problemes, però n'hi ha moltes que el seu procés d’adaptació ja ha arribat al límit de la seva elasticitat. La inflació provoca un malestar somort, però extens que no pot ignorar-se.