Les dretes espanyoles es barallen per controlar el franquisme i, si poden, ressuscitar-lo. Fan competició entre ells per demostrar als espanyols qui és el més dotat per restituir la política instaurada l’any 1939. Pretenen fer renàixer l'eslogan de “Una, Grande i Libre”, tots a parlar “la Lengua del Imperio” i subjectar-nos amb els dictats que afavoreixen els seus interessos.

En el seu dia, quan es va extingir Alianza Popular (AP), totes les sigles de la dreta, com Unión de Centro Democrático (UCD), Fuerza Nueva, i Centro Democrático y Social (CDS), va saber agrupar-los el PP al seu entorn. Van poder-ho aguantar mentre el líder de torn els controlava a tots, els donava joc i podien repartir-se el pastís al seu gust. En arribar Rajoy, el gran personatge que no sap res, no se’n recorda de res i quan algú li diu si va ser president del govern, l’evadeix contestant-li que és un pregunta, “muy inteligente”, l’organització es va desfer com un bolado, precisament per la seua indefinició gallega, pròpia del seu caràcter.

I davant de la política rajoniana d’evasió dels problemes, que s’havien de resoldre sense moure un dit, va arribar la trencadissa de la dreta. Descendents de la política del passat i de les  actuacions autocràtiques, fills, la majoria d’ells, de famílies que van viure a la regalada mentre que el poble perdedor de la guerra, patia privacions, persecucions, presons i afusellaments. Ara competeixen entre ells pel poder i per donar a entendre que quan arribaran al govern, podran tornar a instaurar el control absolut esvaït per la democràcia.

Tot nasqué amb Ciutadans (Cs) per trencar la cohesió social a Catalunya pel tema de la immersió lingüística i l’anul·lació pel TC a petició del PP dels 14 articles de l’Estatut aprovats seguint tots els requisits de la Constitució. Tot seguit, Vox per “salvar la unidad nacional”, encara va enrarir més el panorama. I per acabar-ho d’adobar, les restes del mateix PP, que es mantén com a partit hegemònic entre les dretes nostàlgiques del passat, es barallen entre ells per veure qui la diu més grossa i qui prodiga millor i amb més instància el nacionalisme espanyol radical.

Entre ells competeixen a veure qui difama millor Catalunya! Si ho diu Casado guanyarà ell, i si és Ayuso guanyarà ella. S’ha arribat al colmo de la incorrecció parlamentària i la divulgació de mentides, i tot amb l’objectiu final de mandar. Les dretes es barallen entre elles per guanyar el poder, i la justícia, sobretot els que la dominen i no volen perdre les seues rendes, juguen per la porta del darrera, a favor dels seus polítics.

Es serveixen tots ells per fer entendre a la resta dels espanyols qui pot administrar millor la pureza del españolismo, malparlant, difamant i enganyant sobre Catalunya. L’objectiu és combatre el govern de Pablo Casado i de los comunistas, que plegats formen govern. Es barallen al Congrés emprant formes totalment incorrectes més pròpies de líders que guanyen els màsters universitaris gràcies a les influències de los amigos, que de gent educada, prudent, preparada i formada per governar. I al govern socio-comunista, l’acusen que es mantè al poder gràcies a los independentistas catalans i bascos que volen xafar Espanya i uns tenen fugados i altres terroristes a les seues files, ben secundats i animant la corranda els periòdics d’afinitat política.

I així el TSJC anima amb les seues resolucions a posar llenya al foc, encendre les passions a Catalunya, i provocar conflictes on no n’hi ha, com son els de la immersió lingüística i les inhabilitacions i les multes pels llaços grocs a les façanes de les institucions, entre altres repressions. I per augmentar la irracionalitat el Poder Judicial mantén una lluita amb els tribunals europeus, als que el deu respecte per ser autoritat superior, contra el que ells defineixen com fugados, amb la pretensió de detenir-los si entren al territori.

Sistemes judicials ben allunyats de la imparcialitat i equanimitat més propis del passat que dels temps actuals que gens ajuden al desenvolupament democràtic d’Espanya. Més que democràcia s’apropen als tribunals de la Santa Inquisició, de segles anteriors i per això, ben aviat tornarem a veure l’emèrit per les Espanyes rodejat dels aduladors de torn que l’afalaguen.

El tema de la immersió lingüística s’ha instrumentalitzat i s’ha aprofitat pels polítics de l’extrema radical amb la complicitat dels tribunals. Els ha servit per inventar mentides, venent odi i catalanofòbia, per fer-se sentir per la España vaciada, a la vegada que a la resta d’espanyols. Amb la creació de plataformes polítiques homòlogues a Teruel Existe, els inunda la por pensant que poden perdre les possibles majories que aspiren per assolir el govern.

I amb l’ajuda de la premsa amiga, continuen repartint fal·làcies i barallant-se entre ells, i plegats contra els altres, només per guanyar el poder i restituir les nostàlgiques victòries del passat. Però atropellar Catalunya és el seu objectiu, per anorrear la nostra idiosincràsia, destruir el govern de Pedro Sánchez i aconseguir el poder al preu de siga.

En definitiva estos partits de la dreta nostàlgica encenen els ànims dels espanyols en contra de Catalunya per guanyar vots. Algú, amb el cap ben muntat, es pot creure els disbarats que Casado prodiga per contrarestar la contrincant Ayuso, amb l’objectiu de demostrar davant els espanyols qui dels dos la diu més grossa contra Catalunya? Si algú se’ls pot creure és que menteix com ells mateixos. Vet aquí que el poble de Catalunya, sortint al carrer i manifestant-se en massa, diuen prou a tanta maldat i destrucció de la convivència.