Marxa Obama. Què quedarà d’Obama a la memòria del país? Els arxius dels Estats Units s’han posat en marxa. Els National Archives and Records Administration (NARA) fa setmanes que estan realitzant la selecció i transferència de la documentació del president Obama als seus repositoris a fi i efecte de posar-los a disposició pública o classificar-los per a fer-los públics més endavant. És una bona praxi, pròpia d’un país avançat i amb tradició democràtica, que els arxius del president sortint, però també del tots els alts càrrecs que cessen de les seves responsabilitats, iniciïn el camí marcat pel sistema de gestió documental que els preservarà. Preservar la memòria, però també retre comptes històricament a partir de la documentació a l’abast.

No tothom ho ha vist així. La iniciativa Internet Archive considera que el paper dels NARA no és complet i que en el moment de la transferència hi ha el risc que gran quantitat de documentació s’acabi avaluant erròniament o sigui eliminada pel mateix sistema. En aquest sentit hi ha activitat una coalició de diferents universitats, centres d’investigació i la mateixa Library of Congress per tal de dotar de sentit el projecte End of Term Web Archive. Aquest projecte s’inicià l’any 2008, coincidint amb l’arribada de Barak Obama al poder, per tal de cobrir el què des de fora el paper institucional dels NARA, els ciutadans podien recuperar de la tasca realitzada pel seu president. L’objectiu del projecte és el de preservar la “totalitat” dels documents publicats al web de l’administració sortint, i en particular tots els dominis .GOV i .MIL, produïts per la galàxia de llocs i xarxes socials de les agències federals i governatives. El projecte vol ser més holístic que no pas el que fan els arxius nacionals del país. Així, els NARA i InterNet Archive en realitat es complementaran i preservaran una quantitat ingent de documentació digital que permetrà una avaluació completa però a posteriori del govern nord-americà.

Entra Trump. Com fiscalitzarem Trump durant el seu mandant? Internet Archive de nou en acció. Des de fa pocs dies la iniciativa Trump Archive s’ha començat a desenvolupar per compilar totes les imatges i documents audiovisuals on Donald Trump ha aparegut i ha transmès el seu missatge. D’aquesta manera des del minut 1 podrem comparar el desenvolupament i posada en marxa de les seves polítiques amb tot allò que ja ha dit, sobretot en període electoral, i així poder fiscalitzar la seva acció de govern. Vistos els dubtes i pors que ha generat Trump amb les seves invectives, una eina com aquesta no només fiscalitza sinó que sobretot esdevé una eina de combat contra les seves decisions més polèmiques. Els arxius, en aquest sentit, preserven per retre comptes en el present i el futur.

Rendiment de comptes del passat. Control i fiscalització del futur. Convé preguntar-nos si Catalunya està preparada per realitzar aquesta doble tasca amb la gestió i administració del nostre govern i governants. No posem en dubte que l’Arxiu Nacional de Catalunya i, sobretot l’Arxiu Central de Presidència, activin des del primer moment la transferència de la documentació presidencial als seus dipòsits. Aquesta part es fa i es fa bé. A més està delimitat per l’article 10  l’article 10 de la Llei d’Arxius i Gestió de Documents del 2001, ja ho reclamava i sancionava. Però en canvi, és més complicat resoldre la transferència d’alts càrrecs i no tan alts de la informació i la documentació que generen a funció de les seves responsabilitats. Tota aquesta documentació és considerada per llei informació pública i, per tant, pot ser sol·licitada en tot moment a l’empara de Llei de Transparència. Però alguna cosa no se sol fer bé quan el nou Codi de Conducta per alts càrrecs i personal directiu de la Generalitat de Catalunya, adoptat el 2016 incideix en això als punts 5.23 i 5.24. Gestionar adequadament la documentació és una obligació legal a favor de la transparència, però sobretot un exercici de bon govern.

Més complex és saber qui a Catalunya fa una activitat semblant a l'Internet Archive. Probablement les hemeroteques digitals de les capçaleres més importants, sotmeses als interessos i amb estratègies de preservació digital dels seus continguts poc transparents o simplement inexistents. Insuficient segurament. Molt tenim a aprendre encara dels països que fiscalitzen i controlen de manera més efectiva els seus governants.