Esdevindrem aviat un estat independent? Segons el nostre president, no. Pel què explicà a la CNN, es conforma amb una autonomia privilegiada, que traduït al llenguatge dels governs de la UE, vol dir: la Generalitat de Catalunya, un organisme de l'sdministració de l'Estat, té un problema amb el govern central per qüestions econòmiques de mal entendre, però, al cap i a la fi, internes. I, tanmateix, si es miren les xifres macroeconòmiques, el que explica el senyor Mas, no pot semblar una excusa per amagar les responsabilitats d'aquesta unitat administrativa en el dèficit de l'Estat espanyol?
D’altra banda, pel que es desprèn de les declaracions del senyor Mas fetes dilluns passat un cop llegit el Real Decret del 14 de juliol, vol seguir fent comèdia: amenaça el PP amb la convocatòria d’eleccions i manté el propòsit de negociar el pacte fiscal. No s’adona que Madrid va per feina. Segueix el consell de Maquiavel pel que fa als súbdits de les colònies conquerides: “...arruïnant-los, aniquilant-los, els és impossible venjar-se” .
Què empeny al Govern de CiU cap a aquest cul de sac? El 51% del catalans som partidaris de votar a favor de la independència, la majoria dels municipis, també. Però la por de CiU a canviar d'aliats priva que tingui prou majoria per declarar de manera unilateral la independència. Catalunya sense Espanya és viable políticament i econòmica. El dret i la jurisprudència internacional permeten un procés d’independència.
Què explica, doncs, la humiliant situació de la Generalitat que deixa els catalans sense horitzó ni esperança? Com hem d’entendre que el “govern dels millors” enviï milions i milions cap Madrid i després pidoli per arribar a final de mes? Sabem que les lleis injustes no s’han de complir, però vostès es deixen lligar de mans i peus. Per què? Quines connivències tenen amb determinades elits econòmiques que es beneficien del neolliberalisme salvatge i antidemocràtic del PP?
Si no hi ha res d’això ni amaguen raons corporatives, deixin de col·laborar amb aquesta sangonera que és l’Estat espanyol. Si tenim l’oportunitat històrica de crear un nou estat ric i culte, si disposem d’un important teixit industrial, d’universitats punteres pel que fa a investigació i col·laboració amb els sectors industrials, si podem ser el gran centre logístic del sud d’Europa, si tenim una gran força exportadora i un gran potencial a l’hora de crear riquesa, què els atura?
No cal que ens ho expliquin. Actuïn, que aviat no hi serem a temps.
ARA A PORTADA
24 de juliol de 2012
Et pot interessar
- Decisions que tenen conseqüències Eduard Voltas
- La puta enveja Clara Tena
- La «cultura de l’esforç» (1): Sandel i el mite de la meritocràcia Toni Comín
- L'Estadi com a unitat de mesura Jordi Bianciotto
- Fora Grillons Xavier Grasset i Foraster
- Brussel·les posa fi a la solidaritat postpandèmica Germà Capdevila