Poques hores abans que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) emetés la primera condemna a un estat per inacció climàtica -Suïssa és el primer país assenyalat per la jusíticia europea-, transcendien les últimes dades del projecte europeu Copernicus sobre l'escalfament global. Deien que hem encadenat deu mesos consecutius amb rècords de temperatura a escala planetària, entre el juny de 2023 i aquest mes de març. Una sèrie de registres que evidencien l'abast de l'emergència climàtica, periòdicament documentada per noves dades i estudis.
La realitat auditada pels científics també és percebuda per molts ciutadans, decididament mobilitzats en defensa de les polítiques ambientals. Però n'hi deuen haver pocs amb tanta determinació com la que han projectat les 2.000 persones que integren l'Associació de Dones Grans per a la Protecció del Clima de Suïssa (KlimaSeniorinnen), que han aconseguit que Estrasburg s'hagi pronunciat sobre la política dels estats en el combat al canvi climàtic. La sentència esgarrapada dimarts al TEDH establia que la manca d'accions efectives per reduir les emissions afecta el dret a la vida, perquè posa en risc la salut de la gent gran, per exemple, durant les onades de calor. Un precedent de molt valor que estableix jurisprudència.
Certament, l'activisme verd potser esperava un pronunciament més rotund de la justícia per forçar els estats a aplicar mesures ambicioses contra l'escalfament global. A Estrasburg no es va atendre la demanda d'un grup de joves portuguesos contra Portugal i 31 països més. Però el moment convida a pensar en un punt d'inflexió, el que transmet l'organització col·lectiva que ha forçat la resolució judicial. Les anomenades "àvies pel clima" ens representen pel que han assolit, però també pel missatge que sintetitzen quan lliguen la seva salut a la del planeta. No és una qüestió menor.
Podríem concloure que les àvies suïsses no deuen ser tan diferents de les catalanes, tenint en compte que l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -del mes de març- indicava que el canvi climàtic i la sequera ja apareixen com els principals problemes per als ciutadans (ho deien un 15% de les persones consultades). A les nostres cases també hi ha gent gran -i menys gran- que deu pensar que els seus representants polítics haurien de cuidar les polítiques ambientals. Que haurien de fomentar el transport públic en lloc de donar via lliure al cotxe per la ciutat, que caldria que apostessin de forma decidida per les energies renovables, que convindria que planifiquessin infraestructures per atendre un futur amb menys aigua i que seria desitjable desatendre projectes urbanístics de dubtosa sostenibilitat.
La sentència del TEDH que condemna Suïssa interpel·la totes les administracions del continent, com expliquem -amb l'ajuda d'experts- en aquest article de Nació. Ara que la precampanya ho amara tot i plouen les propostes per fer un país millor, des d'Estrasburg arriba un missatge nítid. El pronuncien les "àvies pel clima" i ha ressonat arreu. No fem veure que no el sentim. Que els partits en prenguin nota i practiquin la coherència.