El bisbe de Vic acaba de publicar un document sobre la nació catalana, titulat “Al servei del nostre poble”. Un escrit breu que vol fer de portantveu del que l’Església de Catalunya pensa i creu, i fer-ne un aportació per a la construcció del país.
Basant-se en principis generals de la doctrina social, en un dels paràgrafs reprodueix el que el Papa va dir en l’homilia a la Sagrada Família, el passat 7 de novembre: “Només on hi ha amor i fidelitat neix i perdura la veritable llibertat. Per això l’Església advoca per mesures econòmiques i socials adequades [...] perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció; perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, socialment i legislativament. Per això, l’Església s’oposa a totes les formes de la negació de la vida humana i dóna suport a tot allò que promogui l’ordre natural en l’àmbit de la institució familiar”.
I és que el Papa parla a un dels països on el menyspreu per la vida humana ha crescut de forma més alarmant en els darrers 40 anys. Una cultura hedonista, basada en l’individu i que no té en compte la societat, ha portat milers de noies a acudir a l’avortament i a una sexualitat viscuda de forma arbitrària, a les mans dels manipuladors socials, corrent cap al buit en una espiral que sembla no tenir fi.
Primer, l’ús indiscriminat del preservatiu i la píndola anticonceptiva, per a les relacions ocasionals, amb la voluntat de ni mantenir la castedat, ni la fidelitat, ni la construcció familiar, base de la societat. Després, quan la mentalitat preservativista cau en la malaltia, els embarassos no desitjats i els desastres psicològics més greus, aleshores cal recórrer a la legalització de l’avortament, que a cada any que passa augmenta a Catalunya superant els 30.000 anuals.
L’any 2004 sorgeix la píndola de l’endemà, RU-486 levonorgestrel, que s’administra gratuïtament als centres d'atenció primària municipals. Avorteu! Avorteu!
No n’hi ha prou, i el govern català aprova, només l’any passat 2010, que aquesta píndola estigui disponible a les farmàcies sense recepta, com un ibuprofé més, ignorant tots els efectes secundaris a curt i a llarg termini, no tan sols físics, sinó també mentals i espirituals.
Ara li toca el torn a Osona en la nova etapa pro avortament: el còctel mèdic perquè l’avortament, que fins ara calia realitzar-lo a les clíniques avortistes de Barcelona es pugui fer a casa, fins a les 14 setmanes. És que algú dubta que un embrió humà, després de tres mesos i mig, no és un ésser humà?
Un ésser humà de més de vuit centímetres, que pesa ja 30 grams, que es troba perfectament format, amb tot els seus òrgans ja preparats, sistema nerviós complet i, el que és més important, i des del primer instant de la gestació, des del primer moment, amb un codi genètic únic i irrepetible. Una persona individual que té el dret a néixer, tal i com demanen els Drets Humans.
Osona. Una comarca on els seus habitants vetllen pels embarassos de les vaques, que estimen i valoren que una truja quedi prenyada i que cuida els godalls com si fossin fills, en canvi, ara se la sotmet a l’últim tsunami antivital del cóctel farmacèutic avortiu, perquè les noies sofreixin a casa i amb silenci.
On anem a parar amb una societat avortista, que no estima la vida, ni la família, ni la salut, ni la dona, que és qui paga els plats trencats? És feminisme demanar la destrucció de l’equilibri intern de les dones, físic, mental i familiar?
En aquest sentit, aquí i arreu, l’Església, com també les autoritats mèdiques mundials –googlegeu ’Lancet ABC’- recomanen a les persones: primer, continència i castedat; després i finalment, només finalment, mesures profilàctiques. És el codi ABC, abstinència, be faithful-fidelitat, condó.
Un camí que només porti per la ruta degenerativa de la destrucció personal, com la que fa temps insisteix de portar-nos els governs del nostre país, ens duu, sens dubte al desastre personal, familiar i social, d’un país amb pobres naixements autòctons, amb famílies sense vida, amb una societat sense relleu generacional que s’autodestrueix, a una nació que no s’estima a si mateixa.
ARA A PORTADA
04 d’abril de 2011