24 de desembre; tot just hem entrat a l'hivern i gaudim d'un temps primaveral. Avui fa 150 anys que va arribar al món Nativitat Yarza Planas, qui fou la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya. Ella simbolitza l'esperit republicà i també el silenci i la invisibilitat al que la història ha sotmès les dones i el republicanisme.

El 2022, l'Institut Català de les Dones ha volgut commemorar els 150 anys del seu naixement. Quan es va proclamar la II República, Nativitat Yarza Planas va compartir la docència amb la vida política per defensar els valors republicans i els drets de les dones. Filla de família treballadora, d'origen aragonès, republicana, mestre, laica, feminista, miliciana. Aquest va ser el recorregut del seu compromís polític de la seva lluita quotidiana per la transformació social i política de qui va acabar, malgrat la seva rellevància, morint oblidada a l'exili.

El 14 de gener de 1934, es va convertir en la primera alcaldessa de Catalunya elegida per sufragi universal en la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya al municipi de Bellprat. Abans havia estat membre del Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo, amb qui va col·laborar estretament i compartí inquietuds polítiques, pedagògiques i socials.

«D'ençà que tinc ús de raó m'he sentit atreta pels interessos de la comunitat i el benestar dels meus semblants», va declarar en una entrevista. I aquest interès, aquest compromís amb la comunitat, va ser una constant de la seva vida fins a les darreres conseqüències. No endebades va ser mestra, en l'afany d'educar esperits lliures i crítics capaços de construir un futur millor. No va ser de franc que la victòria del feixisme comportés una persecució de les mestres i els mestres de la república que havien forjat una pedagogia nova, un ideal d'educació pública, obligatòria, laica, coeducativa, inspirada en l'ideal de la solidaritat humana i que volia combatre les desigualtats socials.

Yarza va lluitar com a miliciana a la guerra civil, quan ja tenia 63 anys i era afiliada al PSUC. Un cop perduda la guerra pel bàndol republicà, Yarza va marxar a l'exili, i a l'exili va patir la pobresa, la depuració i inhabilitació, la distància de la família... també la Segona Guerra Mundial i l'ocupació nazi de Tolosa de Llenguadoc, on va viure fins a la seva mort. Mai va poder tornar al seu país i sempre mantingué la dignitat i el compromís polític.

Avui fa 150 anys del naixement d'una dona imprescindible de qui cal recuperar la memòria i el llegat, com a part d'un projecte polític i social col·lectiu i popular, que va ser estroncat per un cop d'estat feixista que va imposar el silenci. El mutisme de la història oficial, una història que ha oblidat les classes populars i ha invisibilitzat les dones, però també la llosa de silenci imposada pel franquisme. Hem recuperat la seva figura, però continua sent una gran desconeguda. A ella li devem el rescabalament de la memòria, a ella i totes les republicanes i republicans que van donar la seva vida pel bé comú.