Ho confesso. Soc una d'aquelles persones que no va veure el debat televisat entre Donald Trump i Kamala Harris, però que ha ensopegat a les xarxes socials amb algun dels fragments més aplaudits. Pel que sembla, els candidats van abordar temes menors com l'economia, el bombardeig de Gaza o el dret a l'avortament. Dic que són temes menors perquè les xarxes socials han prioritzat un altre assumpte de més importància: diu Trump que els estrangers van pels carrers de Springfield menjant-se les mascotes de la gent, gossos, gats, qualsevol mos és bo per a un migrant amb gola.
Hi ha opinions contraposades. Uns lloen la perícia del candidat republicà i altres suposen que li patinen les entenedores. Al capdavall, no sempre queda clara la fina línia que separa el geni del ximple del poble. A hores d'ara de la farsa, però, ningú posarà en dubte que les ximpleries aconsegueixen més impacte publicitari que el més assenyat dels arguments. Per a qui ho hagi oblidat, Trump va arribar a la presidència de l'imperi a cop de notícies falses i extravagàncies discursives. Ja ho diu el refranyer castellà: “Dona'm pa, i digues-me ximple”.
Amb el temps, hem acabat anomenant “trumpisme” aquest estil extremodretà i macarra que s'acarnissa amb els immigrants i amb l'esquerra, que no diu la veritat ni el metge, que escampa com un cunyat amb tres gintònics, que té la clau secreta per caure al centre de totes les polèmiques i mai malgasta l'ocasió de victimitzar-se. Hi ha alguns polítics que desvarien amb certa solvència i a estones són carn de titular i de mem. Hi ha altres polítics que abusen de l'estratègia i no hi ha fregament que els sigui aliè. I després, a la cúspide de la ximpleria o el màrqueting, treu el cap el madrileny morro d'Isabel Díaz Ayuso.
Aquests dies hem recordat que Espanya feia setze anys que desobeïa les lleis europees i aplicava condemnes dobles per la reverendíssima cara. El Congrés ha corregit finalment l'abús. Tot i això, sembla que Vox i PP han errat el seu vot i ara estan intentant dissimular la pífia amb declaracions sobreactuades, pancartetes d'alta volada i conyes d'última hora. Encara sort que tenim Ayuso i les seves ajudades per salvar els mobles i centrar el debat. Diu la presidentèrrima que “ETA és més viva que mai”. Diu que el PSOE ha pactat la llei d'habitatge “amb experts en zulos, que no són res més que Bildu”.
Ayuso, com Trump, va arribar a la presidència a cop de bulls i sortides de to. Podem caure en la temptació de creure que les ajudes són un producte de la indigència retòrica o de les limitacions intel·lectuals. També podem, al contrari, acceptar que alguns turboliberals han trobat la recepta màgica de la publicitat gratuïta. Que han piratejat l'algorisme. Que fan el que els funciona millor. Podem anomenar-los miserables, mesquins i oportunistes. Podem anomenar-los ridículs i aprofitats. Però de ximples, amigues i amics, no tenen ni un pèl.