Badalona és, des de fa molts mesos, un exemple. Una coalició inèdita d'esquerres –amb la CUP i Podem units, a diferència de la resta del país– va pactar compartir govern amb ERC i ICV per fer fora Xavier García-Albiol. Era un pacte complex per acabar amb el que Enric Juliana ha descrit com l'“experiment lepenista” en un punt clau de l'àrea metropolitana de Barcelona. Deixar el PP sense la seva principal alcaldia era un exemple però immediatament va posar el govern municipal encapçalat per Dolors Sabater a l'ull de l'huracà.

Badalona és la tercera ciutat de Catalunya i, segurament, la segona en atenció mediàtica a nivell polític. Per aquest motiu treballar el 12-O a partir d'un acord amb els representants dels treballadors no és el mateix que fer-ho en qualsevol petit municipi de la Catalunya interior (ni tan sols el mateix que fer-ho als feus de la CUP com Berga o Celrà que, a diferència d'altres qüestions relacionades amb el procés, no han tingut problemes judicials per fer-ho). És possible que l'equip de govern no avalués prou bé les conseqüències d'una mesura absolutament legítima.

La roda de premsa de dimarts a la tarda acatant la resolució judicial va provocar desconcert i va ser aprofitada per un sector del sobiranisme –de manera injusta– per carregar contra el govern badaloní. Ràpidament, tal i com va avançar NacióDigital, es va saber que plantarien cara i desobeirien l'ordre. El gest del tinent d'alcalde José Tellez estripant la interlocutòria ha estat potent. I tot plegat és una sortida astuta perquè difícilment la justícia espanyola els podrà reclamar responsabilitats ja que, més enllà d'obrir les dependències municipals i atendre els veïns, ahir no es va fer cap tràmit oficial. El que no ha estat exemplar és que aquells que dimarts se'n reien del govern badaloní, aquest 12-O no hagin rectificat. De moment, el PP no s'ha mogut ni un mil·límetre i ja ha denunciat el consistori a la justícia.