Porto unes setmanes obsessionada amb les matrícules dels cotxes. Encara ronden molts vehicles que comencen amb D o F. Molts més dels que m'imaginava i massa com per intentar imposar etiquetes mediambientals a tot arreu i a tothom. Entre el groc, el verd i el blau es perden de vista. Entre aquests colors deixen de banda els matisos. S'obliden de les situacions personals de cadascú. Perquè anar a treballar amb cotxe encara és una opció per alguns i una obligació per la majoria. Ni tots disposen de transport públic decent ni molts volen o poden desembutxacar uns quants milers d'euros en un model sostenible o elèctric. L'economia no està per aquestes despeses i a l'hora de prioritzar potser preferim viatjar que canviar el nostre vehicle. O, simplement, pagar el lloguer o la hipoteca.

Aquesta setmana s'ha celebrat la setmana europea de la mobilitat i divendres el dia sense cotxes. Accions per sensibilitzar la població que ens conviden a moure'ns de forma sostenible. Ens animen a optar pel bus i el metro o agafar la bicicleta. És el futur, segur, però en cap cas el present. I molt menys és apte o viable per a tots els públics. Perquè el que pot ser raonable a una gran ciutat com Barcelona resulta impossible a la resta de petits pobles i ciutats de Catalunya. On els desplaçaments necessaris al metge o hisenda s'han de fer sí o sí amb transport privat. I anar a treballar al poble del costat ja ni us explico.

Jo mateixa em vaig passar anys anant i tornant de Tortosa. I només vaig abandonar el cotxe quan em vaig instal·lar a Barcelona. Allà no em calia, allà vaig pensar que eren uns privilegiats. Però no tots, perquè la capital té moltes cares. No tothom viu a peu de metro ni treballa al centre de la ciutat. A partir d'ara la zona de baixes emissions s'anirà estenent a altres petites i mitjanes ciutats. Tot plegat amb la incertesa de com han de ser els cotxes del futur. De moment, poques ajudes per a la compra d'elèctrics quan no se sap si podrem pagar la llum ni d'on traurem les bateries. I, mentrestant, anar pensant com assumir els preus desorbitats de la benzina i les reparacions del mecànic.

No es pot començar la casa per la teulada. Catalunya encara no està preparada per assumir el canvi. El parc de vehicles és massa antic i la inestabilitat constant i la geografia tampoc ajuden. Tampoc tots els cotxes tenen el mateix ús ni totes les ciutats i pobles tenen els mateixos nivells de contaminació. I, sobretot, el nivell adquisitiu va per barris i la mesura acaba d'ofegar als que menys tenen. Badalona ja ha decidit ajornar l'aplicació per d'aquí a tres anys. Veurem què passa amb la resta. Com s'ho faran i si hi haurà marge per la lletra petita. Ningú pot obligar-te a canviar el cotxe d'avui per a demà. Alguns haurien de trepitjar més el carrer i fixar-se més en les matrícules.