A quinze dies de les municipals, l'operació "antiokupa" orquestrada per l'extrema dreta i els mitjans de comunicació afins —els mateixos mitjans que van fer entrar Vox a les televisions de tots els espanyols quan aquests eren un agent polític marginal i extraparlamentari— han aconseguit el seu objectiu: situar al centre del debat l'agenda política els de Santiago Abascal.

L'operació Bonanova ha funcionat amb l'èxit compartit d'una extrema dreta que la sap molt més llarga del que pensen alguns i de la capacitat de difondre el seu missatge a través de la col·laboració inestimable dels mitjans de comunicació. Una col·laboració necessària que si bé a vegades es fa a plena consciència, massa cops és tant involuntària com irresponsable. La difusió de la polèmica okupa s'ha aconseguit, també, ja sigui per aconseguir uns preuats clics al diari de torn o per alimentar la valuosa victimització dels Comuns a l'Ajuntament: la millor campanya quan ha pogut tenir l'actual equip de Govern és situar-los com a ase dels cops de l'extrema dreta amb el mantra absurd de "la culpa de tot la té Ada Colau".

Sigui com sigui no deixa de ser una paradoxa que tot això passi en un moment polític on el problema real que afecta els habitants de Barcelona no són les dues cases ocupades de la Bonanova —així ho asseguren els que ho coneixen de veritat— sinó el degoteig d'expulsats de la capital de Barcelona arran de l'encariment desmesurat del preu de l'habitatge. Que la gent se suïcidi perquè la foten al carrer vivint de lloguer, tal com va passar la setmana passada amb una dona de 56 anys, sí que és literalment un problema com una casa, i no pas la falsa guerra entre okupes i veïns. Les dades parlen per si soles: 4 de cada 10 barcelonins s'han de mudar per pujades o no renovacions dels lloguers. I això, amics, no hi ha hagut govern progressista incapaç de revertir-ho en 40 anys de consistoris que, exceptuant-ne el mandat Trias, han estat comandats per socialistes i els hereus del PSUC.

Al cap i a la fi, que l'extrema dreta marqui l'agenda no és cap novetat. Però que ho faci amb tanta facilitat a la capital de Catalunya, potser sí que ho és. Alguna cosa, segurament, hi haurà tingut a veure la inòpia política de l'esquerra plastilina de l'Ajuntament de Barcelona, incapaç de fer mesures progressistes efectives, i la inoperància d'uns conservadors que s'afanyen a comprar el relat de l'extrema dreta per por d'una fuga de votants. Uns i altres en són corresponsables, però també hi tenim una marea de fons que a poc a poc anem desgranant en forma de dades, com aquestes que exposa la guia Ni al carrer ni a les institucions: fem front a l'extrema dreta, publicada per l'Escola de Formació Guillem Agulló d'Òmnium Cultual: Un de cada quatre joves es declara obertament racista i un de cada cinc creu que la violència masclista és un invent ideològic. Analitzar com hem pogut arribar fins aquí és el primer pas per aconseguir revertir-ho. Però ni serà ràpid ni serà fàcil, que ningú ho dubti.