L'Ajuntament de Torelló s’ha vist obligat a tornar a penjar la bandera de l’Estat Espanyol. Feia molt de temps que no hi onejava. Aquesta és una mostra més d’en quina mena d’Estat vivim. Un estat que només sap resoldre els problemes polítics a través de la justícia. Però no una justícia qualsevol, sinó aquella justícia feta a mida dels interessos polítics propis d’un estat conqueridor, ocupador. 

Tot el que han fet els últims anys el govern i la justícia espanyols no ha estat res més que confirmar el que fa temps alguns denunciem i és que Espanya tracta Catalunya com una colònia. La mentida més gran que han escampat els polítics espanyolistes des de la mort del seu dictador ha estat que en democràcia i en absència de violència es podia parlar de tot. El temps els ha contradit. No només prohibeixen i judicialitzen els fets sinó també les paraules i les intencions.

No només volen que es compleixin les seves lleis injustes i contràries a la voluntat de com a mínim 2 milions de votants. Volen humiliar-nos i després desintoxicar-nos d’una idea que no podem ni tan sols imaginar. És delicte el simple fet de passar-nos pel cap la concepció d’una República Catalana. La seva voluntat és convertir-nos en espanyols, entesos com a subjectes que se sotmeten a les lleis d’una nació opressora. I es pensen que fent-nos penjar una bandera ho aconseguiran.

Per això M. Rajoy insisteix a dir que estem sotmesos a l’imperi de la llei. Cal recordar que imperi és bàsicament un sinònim de colonització i de submissió. Tot el contrari de sobirania popular, que és el que hauria de ser una autèntica democràcia i única bandera a defensar. Una sobirania que, com a mínim, s’hauria de deixar escoltar i respectar. 

A hores d’ara la victòria s’està decantant del cantó de l’Estat. Les seves amenaces, presons i tribunals polítics fa que ens mostrem submisos a l’emperador, al conqueridor, perquè la seva força és la de l’amenaça i la de la ruïna econòmica. És per això que només aconseguirem guanyar a l’imperi si som capaços de convèncer a més gent que això ja no és una lluita per la independència de Catalunya sinó en defensa dels drets més bàsics dels ciutadans. Aquest ha de ser un dels principals objectius polítics de la legislatura que, en principi i si el Regne d’Espanya no ho impedeix, està a punt de començar.