El barat que surt car

Et passes mesos rastrejant aquell vol de l’estiu. Li poses l’alerta perquè en el moment que baixi de preu el compraràs. Finalment, t’has estalviat un euro. I tu, content. Li tens l’ull posat a aquella jaqueta d’aquella plataforma online. La tens fitxada a l’apartat de favorits. Pensant que a les rebaixes serà teva. I quan arriba el moment veus que dies abans han apujat el preu per rebaixar-la cinc euros, pràcticament al mateix import que ha tingut la resta de la temporada. L’acabes comprant. I tu, feliç de la vida. Mirant, remenant. Com si el temps que perdem regirant a internet mentre intentem estalviar-nos sis euros no tingués valor. Perquè l'endemà ens n’acabem gastant cinquanta en un sopar ridícul al local de moda o en el concert del grup de música que ens farà saltar d'aquí a un any.

Què és car i què és barat? Depèn del què i del moment. Del nivell d’eufòria consumista i del valor que li donem a cada compra. Depèn del qui i de les seves prioritats. És barat Ikea? Depèn de si vols tornar a casa marejat, carregat de peces d’un puzle que no saps com muntar. I tremolant perquè qualsevol dia d’aquests, si abans has aconseguit no prendre mal, comencin a caure les peces i et caigui un prestatge a sobre. I l’oli? Doncs depèn de la importància que li donis a la teva alimentació. I, sobretot, de si valores l’esforç, la dedicació i les hores que hi ha al darrere de cada litre. Que és un producte de proximitat, que surt de la nostra terra i que no te’l beus. De si prefereixes gastar-te 8 euros en un producte bàsic de la nostra dieta o en un gintònic que te’l prens en un no res.

Potser que vinc de pagès. I també de tradició de mobles. O perquè em faig gran i me n’adono com m’ha anat canviant l’escala de valors a mesura que han passat els anys. De quan em vaig comprar el primer cotxe, potser per sobre de les meves possibilitats d’aleshores. I de com encara vaig amb el mateix. De com pensava en una casa de compra i amb jardí i de com el pis de lloguer també m’ha funcionat. Com veig el meu entorn i com m’ho penso tot abans de fer el pas. Perquè ara potser prefereixo l’experiència. Retinc més la sensació, el moment i la companyia. El passar el temps amb qui vull abans que anar de compres sense necessitar res.

Ara, potser necessito viatjar menys però tornar carregada de vida. Trio anar menys cops a sopar fora, però quan ho faig vull sortir-ne encantada. No jutjo qui fa què amb els seus diners. Ni els gustos ni les prioritats dels altres. Els que es gasten els estalvis amb el mòbil d’última generació ni els que destinen el seu sou en sortir cada dia a un restaurant diferent. Cadascú que faci el que bonament vulgui o pugui. Això sí, la feina, el temps, el lloguer i els impostos algú els ha de pagar. Potser quan mengem fora o quan comprem el litre d’oli no ens hem de plantejar només si és car o barat. Potser hem de reflexionar sobre si ho val o no. Perquè això del bo, bonic i barat no existeix per molt que ens ho facin creure. Perquè de vegades el que és barat t’acaba sortint car.