Barcelona està a punt d’entrar a l’equador del mandat municipal. Un mandat que està confirmant la manca d’un projecte clar del govern de coalició dels comuns i del PSC. Un mandat sense rumb i sense l’ambició que Barcelona exigeix. I no solament perquè la Barcelona democràtica ha estat capaç de plantejar-se grans reptes col·lectius i superar-los, sinó perquè el moment que viu Catalunya reclama que la seva capital lideri el procés polític en el moment més crucial. I ho ha de fer de la mà del Govern de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i de la resta del territori. I en coalició amb les principals entitats sobiranistes que s’han compromès a fer possible les aspiracions de llibertat i de justícia social, àmpliament compartides pels catalans.

A hores d’ara però, Barcelona s’ha convertit en un experiment polític, en un camp de proves. L’actual govern municipal dels comuns, amb una Ada Colau obsessionada amb la imatge i la proclama, ha teixit més complicitats i sinergies amb capitals espanyoles i amb els alcaldes i alcaldesses del seu mateix espectre polític, que no pas amb el país i amb les pròpies institucions d’autogovern. El desig d’Ada Colau i de Barcelona En Comú, amb la creació del seu nou partit polític, sembla més orientat a substituir el govern de Junts pel Sí al front de la Generalitat i fer recular el full de ruta cap al referèndum, que no pas a oferir una alternativa ideològica, compatible amb els anhels majoritaris de llibertat de la societat catalana.

Barcelona no pot romandre aliena al moment històric que vivim. Té l’obligació de ser el mascaró de proa del moviment polític més singular i autèntic de l’Europa actual. L’Ajuntament de Barcelona, i especialment el seu govern, porta dos anys de renúncies nacionals que posen en risc aquest lideratge. Però el que és pitjor és que Barcelona no solament projecta aquesta manca de força tractora en el moment més important dels darrers tres-cents anys, sinó que pateix una preocupant feblesa interior que es manifesta, a diari, amb nombroses protestes i queixes d’importants col·lectius i sectors econòmics i socials de la ciutat. Tot i que Barcelona té una immensa potència econòmica, comercial, política, cultural i social, i tot i que la inèrcia dels resultats de l’acció de govern de l’equip de l’alcalde Trias encara és visible, no podem conformar-nos amb dos anys més d’un govern en minoria, feble, dividit i amb les prioritats equivocades.

La pluralitat de les forces polítiques presents al plenari municipal i la conjuntura política a nivell de Catalunya no han permès, fins ara, posar fi al desgavell del govern de coalició entre Barcelona En Comú i el PSC. Però som molts els que, més enllà de partits i d’ideologies, aspirem a capgirar la situació. I la gent del Partit Demòcrata (PDECat), inclosos els companys de Nova Convergència, estem compromesos a fer possible el doble somni: la llibertat de Catalunya i la bona governança de Barcelona.

* Article signat conjuntament per Jordi Martí i Galbis, regidor del Grup Municipal Demòcrata a Ajuntament de Barcelona i Teresa Pitarch, presidenta de la Comissió Econòmica del PDECat.