Jordi Portabella presentarà aviat al ple municipal la petició que Barcelona s’incorpori a l’activa Associació de Municipis per la Independència. Recordem que l’alcalde Trias defensa que la ciutat defensi el dret a decidir. I que el capital simbòlic de la ídem és importantíssim. ¿Què passarà? Passarà que el PP posarà el crit al cel dient que compta més la crisi i que el PSC trobarà pegues estètiques en la moció i estarà uns dies vacil·lant entre abstenir-se o votar que no, ells que defensen la dependència a una Espanya que retalla esgarrifosament els diners que envia als equipaments culturals de Barcelona (per entendre’ns: tots junts reben menys diners que el Museu del Prado tot sol). O sigui que la votació serà no.

Però la situació és molt pitjor. Barcelona no té pressupost perquè ni el PP ni el PSC accepten abstenir-se en la votació. La raó és política. La raó és enfonsar en Trias. Això obliga a deixar en el calaix més de 200 milions a punt per invertir, que vol dir que alguns llocs de treball no es concretaran; una mica allò que han fet els sindicats a la Nissan, que per no acceptar les condicions de l’empresa han llençat per la borda 1.700 treballadors potencials i el futur de la fàbrica. La ideologia mineral és una pega per sortir de la crisi i per sortir d’Espanya, però hi tenen dret. Ara bé: que no ens diguin, PP i PSC, que estem discutint el model de ciutat. Xavier Trias té poques idees, però són sensates, i tot i que tendeix a modificar els projectes que vénen d’abans, els canvis acostumen a ser coherents.

Mireu, la llibreria Catalonia, que en pau descansi, ha patit la davallada dels llibres, que és dramàtica, però ha patit sobretot el model turístic del centre de Barcelona. Quan una zona l’ocupen els turistes, els aborígens se’n van: pregunteu a la Rambla. Aleshores, a qui li vols vendre llibres? Un McDonalds hi és més apropiat. I això no ho canvia Xavier Trias, ni Jordi Martí, ni Alberto Fernández. Així que potser val més dedicar-nos a la independència.