Ernest Maragall es va acomiadar divendres de l'Ajuntament de Barcelona i de la política activa. Fa 53 anys que va entrar com a funcionari a la casa gran, i en feia 40 que es dedicava a la política, primer al PSC i en els últims anys a ERC. Sens dubte on ha deixat més empremta, i on ha estat capaç de projectar més idees i la seva inqüestionable alçada política, és a la seva ciutat. Primer al costat del seu germà Pasqual en uns anys de transformació clau, i en els darrers temps intentant reconduir les negativitats d'un model de creixement amb el qual ell també tenia alguna cosa a veure. 

El comiat de Maragall, forçat per la necessitat de la inquieta ERC de regenerar-se a la ciutat i d'oferir una alternativa engrescadora, va deixar-nos una frase lapidària que, per força, obliga a la reflexió, més venint de qui ha rebut un reconeixement gairebé unànime. "Decideixin", va dir apel·lant al PSC, a Junts i als comuns, "si Barcelona ha de ser subjecte o només objecte".

A ell, i als independentistes, els han apartat dues vegades de l'alcaldia després de guanyar. L'ànim de l'espanyolisme de barrar el pas al sobiranisme -encara que ni Maragall ni Xavier Trias hagin representat mai l'anomenat unilateralisme-, d'una banda, i el dels comuns per mantenir l'alcaldia primer i per seguir al govern després, de l'altra, es van trobar el 2019 i el 2023. L'operació que va deixar sense alcaldia Maragall el 2019 i que li va impedir governar amb Trias el 2023 no incorporava cap projecte de ciutat. El tenia de poder, bé perquè no el tinguessin altres o bé per retenir-lo.

El fet és que ara Barcelona té un govern de només deu regidors que lidera Jaume Collboni i que busca més acords amb Junts (quan es troben, l'alcalde i Trias arriben als 21 regidors de la majoria absoluta) que no pas amb els comuns. Ada Colau assegura ara que ha descobert, després de protagonitzar dos pactes antinaturals i de compartir govern vuit anys, que tal vegada Collboni i el PSC representen els interessos i els projectes econòmics que ella sempre ha afirmat combatre. L'exalcaldessa corre el risc de, per no voler un govern de Junts i ERC que incorporava compromisos progressistes, la ciutat n'acabi tenint un del PSC i de Junts amb una mirada radicalment diferent de la seva sobre els hotels, l'habitatge o la seguretat.

Aquest cap de setmana, dies després que Colau constatés que Collboni no els hi vol -els comuns han assumit que el PSC està "a la dreta de Pedro Sánchez", però encara reivindiquen tripartits-, Trias posava pressa a l'alcalde per decidir-se. Sectors de Junts havien pressionat per incloure la carpeta de Barcelona a les negociacions amb Sánchez i la qüestió va estar damunt la taula, però no es va tancar res. Les urgències eren unes  altres i a Collboni li preocupa que un pacte amb un grup d'11 regidors obri la porta a qüestionar la seva continuïtat com a alcalde encara que això pugui posar-ho una mica més fàcil a Sánchez. Un trencaclosques que fa que Trias segueixi al peu del canó.

El cas és que Barcelona, la ciutat que una majoria voldria subjecte i que té problemes en l'accés a l'habitatge, la sostenibilitat o els efectes de la gentrificació en la seguretat o la convivència, la ciutat que busca projectar-se defugint el risc de ser una banal ciutat boutique espanyola o que vol viure en català, necessita decisions. I també grans majories per fixar un rumb i fer-lo possible més enllà d'un tacticisme, d'una lluita pel poder i d'un sectarisme que fa massa que la castiga.