En compareixença parlamentària ara deu fer tres anys, la síndica d’Aran traslladava als grups la seva preocupació pels índexs baixíssims d’ús social de l’aranès. “Ens morim!” va dir Maria Vergés. I el plany és alarmant, perquè la llengua és signe d’identitat. Ho deia ara que ja fa dotze anys que el Parlament oficialitzava la ‘Llei de l’occità, aranès a l’Aran’, i el desplegament legal de l’oficialitat de l’occità tenia i té la voluntat, com qualsevol llei de llengua, de protegir-la, la llengua, i, en protegir-la, protegeix la cultura en què és expressada.

Aquesta Llei s’aprova per fer créixer consciència i competència lingüística dels parlants d’una llengua, l’occitana, en franc procés de minorització. Amb aquest marc legal es tracta de fer-lo créixer en àmbits d’ús, l’ús social de l’occità a l’Aran, i, en definitiva, de prestigiar-la, la llengua. Però això no passa, tal com indiquen els resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, que destaca que l’aranès perd parlants habituals i presència pública, però manté el nucli de parlants i és arrelat en els entorns més immediats. Respecte del 2018 el coneixement de la llengua disminueix en totes les habilitats.

Però la Llei no oficialitza l’occità només a l’Aran, sinó a tot Catalunya, i marca una fita històrica per al desplegament de les relacions occitanocatalanes. I és que oficialitzar a tot el país la llengua pròpia de l’Aran incrementa substancialment el nivell de protecció que des d’aquí es farà de la Weltanschaung occitana. I ho destaco perquè aquesta Llei despertava un interès inusual entre els occitans, en el sentit que removia les aigües plàcides i calmades de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat de segles per l’Estat francès. Els occitans no menystenen el pes de Catalunya, que pot decantar el moviment bascular de l’estandardització.

D’aquí la importància perquè la Llei recollís la independència de l’autoritat acadèmica respecte del poder polític; i és que l’aranès no pot codificar-se de manera aïllada, sinó que ha de participar de l’estandardització pluricèntrica de l’occità. Per això Er Institut d’Estudis Aranesi ha de comptar amb la recerca i la investigació per tal d’assolir el caràcter plenament acadèmic perquè li sigui reconeguda l’autoritat lingüística per tal de fixar els convencionalismes d’ús.

Ara bé, perquè la llengua hi guanyi, en àmbits d’ús, cal que sigui emprada per tothom tothora, però si legislem per protegir la llengua i per incentivar-ne l’ús, no podem eximir cap administració de l’Aran, ni la de l’Estat, de servir-se’n, de l’aranès, i de fer-ho de manera preferent, perquè si les administracions no utilitzen la llengua pròpia, i els mitjans tampoc, difícilment els usuaris que no la tenen com a pròpia i preferent, se’n serviran, i és per això que els índexs d’ús van reculant.

No es pot parar d’invertir recursos per promoure l’ús de l’occità i protegir-lo des de tots els àmbits en un context de desequilibri lingüístic per raó d’altres, de llengües, que li són hegemòniques per raons de prepotència administrativa i per raons de mercat. L’enquesta d’usos lingüístics assenyala que l’occità a l’Aran es manté com a tercera llengua en coneixement, per sota del català i del castellà, que és hegemònic en totes les habilitats, i que més de tres quartes parts de la població entén, parla i sap llegir en català.

Hi tingui la sensibilitat que hi tingui l’administració de l’Estat envers l’occità de l’Aran, és perfectament concebible la vida social de la Vall d’Aran organitzada en aranès, de manera que la integració dins la societat aranesa cal que comporti el coneixement de la llengua, i que el plurilingüisme dels aranesos tingui un caràcter merament instrumental, sense implicacions de subordinació de la llengua pròpia a cap altra.

Que tot això sigui possible només depèn de l’actuació d’una política lingüística adequada, que depèn, al seu torn, de la política lingüística del Govern de la Generalitat, però també del fet que els aranesos disposin del poder que necessiten per a la gestió del seu país. Perquè l’enquesta també destaca que on l’aranès és més alt és en el terreny simbòlic, que vol dir que els parlants consideren l’occitana llengua d’identificació. Ara cal anar treballant que se’n serveixin com a llengua d’ús preferent.