La investigació del diari Ara sobre l'exentrenador del futbol base del FC Barcelona Albert Benaiges, recollint més d'una seixantena de testimonis que acrediten nombrosos casos d'abusos i vexacions a menors quan era professor d'educació física de l'Escola Barcelona, ha estat un terrabastall. El departament d'Educació ha obert una investigació per escatir vint anys de suposats abusos i esbrinar quins mecanismes de control han fallat. 

El cas indica que han fallat molts i que han fallat molt. No estem parlant de casos aïllats, sinó de situacions compartides per molts nens i nenes al llarg dels anys. Alguns dels episodis narrats pels testimonis apunten a una situació coneguda per responsables de l'escola, als quals van apel·lar alguns pares. Però sense cap èxit. Les investigacions dilucidaran el contingut dels fets succeïts. Només podem ara fer dues reflexions sobre el que un cas com aquest diu de la nostra societat i de tots nosaltres. Una sobre els referents i l'altra sobre els controls.

Una societat necessita referents i és inevitable que els nois i els joves sentin admiració per figures populars i exitoses. Però Albert Benaiges era  un intocable. Com ha succeït amb moltes altres persones que assoleixen posicions de lideratge, sigui en la política, en l'esport o en l'economia, la nostra societat mostra encara trets d'immaduresa en el seu delit per mitificar els referents, desproveint-los de la condició de criticables. Per això, les queixes a la direcció de l'escola davant les sospites o els fets, eren rebudes amb menyspreu i ignorades. Això explica que molts èxits han estat la porta oberta a casos d'impunitat i tot tipus de corrupcions. En aquestes actituds de no voler veure la realitat fosca que tantes vegades acompanya el triomf hi ha la causa de molts problemes que com a societat encara patim.

Una altra cosa que ha fallat espectacularment han estat els mecanismes de control. L'actitud dels qui van ser responsables de l'Escola Barcelona davant els avisos que els arribaven ha estat lamentable. La primera reacció del Barça quan es van conèixer els fets -dies després que el club prescindís de Benaiges com a coordinador de futbol formatiu- també ha estat millorable. L'entrenador va ser acomiadat el 2014 del club Chivas de Guadalajara, a Mèxic, després d'algunes denúncies per tocaments. En aquest cas, van actuar amb celeritat.  

La qualitat d'una societat exigeix un funcionament normal de les institucions i els equips de govern, sobretot per part dels seus màxims responsables. Casos com el dels abusos de l'entrenador són també un mirall i ens diu molt del que encara ens queda per millorar en la nostra societat. En episodis sòrdids com aquest, queden al descobert les retòriques i el camí que encara hem de recórrer, no pas per evitar tots els abusos, sinó per respondre-hi amb rapidesa i eficàcia. Com a país hem de ser molt millors que tot això.