El 2024 va deixar un món ple d’incerteses i l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca afegirà dosis d’inestabilitat. A la UE, l’ascens de l’extrema dreta no és ja una amenaça sinó una realitat a Hongria, Itàlia, Àustria, França, Suècia, Polònia, Països Baixos, etc. on, una forta presència parlamentària, poden formar part del govern. I la ressaca electoral del 2024 deixa un retrocés dels valors democràtics i dels partits governants (demòcrates als EUA, conservadors al Regne Unit, liberals al Japó, Macron a França, esquerra a Portugal, Narendra Modi a l’Índia, Milei a l’Argentina...). Per contra, davant d’uns partits tradicionals cada vegada més allunyats dels seus votants històrics, es consolida un avenç del populisme, de la desinformació, del fals relat alternatiu de les xarxes socials i de l’extrema dreta. I, així, "L’antipolítica es consolida. Trump mateix es considera el líder d’un 'moviment' (Make America Great Again o MAGA) que transcendeix la realitat del Partit Republicà" (CIDOB. El món l’any 2025: deu temes que marcaran l’agenda internacional). I els líders europeus (inclòs Keir Starmer del Regne Unit) alerten ara sobre les intencions d’Elon Musk d’impulsar una internacional d’extrema dreta i d’interferir en les eleccions d’Alemanya a posicionar-se a favor d’Alternativa per Alemanya. L’avenç de l’extrema dreta suposa un retrocés en l’agenda de la igualtat de gènere i dels drets LGBTIQ+ i l’amenaça de la deportació dels migrants: repressió en lloc d’acollida. Es culpa també la immigració de la delinqüència i del terrorisme i hom reclama més mesures de control, policials i militars. De nou el vell i fals dilema de bescanviar llibertats per seguretat.
A l'Orient Mitjà, la desproporcionada i genocida reacció del govern d’ultradreta de Benjamin Netanyahu al criminal atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 ha comportat la destrucció de Gaza i de barris de Beirut i de pobles del sud del Líban; ha mostrat la feblesa de l’Iran i dels seus aliats (Hezbol·là); ha propiciat la caiguda de Baixar al-Assad davant la impossibilitat de Vladímir Putin, a qui la guerra d’Ucraïna l’està afeblint més del que esperava, de seguir donant-li suport un cop garantida la continuïtat de les bases russes de Tartus (naval) i Latàkia (aèria); i es permet, amb un silenci internacional còmplice, l’ocupació de territoris per la força de les armes (Alts del Golan), i el bombardeig de països sobirans (Líban, Síria, Iran).
A Europa, la guerra d’Ucraïna pot canviar de dinàmica si Trump deixa de subministrar armes a Kíiv o, com a principal contribuent, posa condicions a l’OTAN, i amenaça altres països com la República de Moldàvia, on l’exèrcit rus és present a Transnístria des del 1992, que després de l’annexió de Crimea va sol·licitar passar a formar part de Rússia. Sense els EUA, el suport bèl·lic de la UE serà insuficient per Ucraïna. Paral·lelament, la guerra està propiciant un front de complementarietat entre països que ja fa temps que posen en dubte l’ordre liberal i la governança mundial sorgida el 1945: Rússia usa armes iranianes, armes i tropes nord-coreanes i components de doble ús de la Xina. A Washington ja es parla dels «CRINK» (China, Rússia, Iran i Corea del Nord en el seu acrònim en anglès). Paral·lelament, també els BRIXS qüestionen l’ordre liberal i el 2023 van aprovar una ampliació que ja fou visible el passat octubre a la cimera de Kazan (Rússia) amb l’assistència d’Egipte, l’Iran, els Emirats Àrabs i Etiòpia. Paral·lelament, l’Índia segueix fent bandera del seu neutralisme i no alineació i proposa una sortida negociada i pacífica a la guerra d’Ucraïna. Al mateix temps, les resolucions de Nacions Unides han estat ignorades per les grans potències quan els ha convingut i sempre per Israel. I, des de la guerra de l’Iraq de George W. Bush de 2003, cada cop més països tendeixen a dirimir les seves diferències per la força i no pas a través de la mediació. S’ha produït a més un esquarterament de la capacitat d’acció d’un poder hegemònic, que ja no són només els EUA, i cada cop guanyen més altres potències mundials, com la Xina, o regionals, com Turquia o l’Iran, encara que aquest passi per hores baixes, a l’Orient Mitjà.
La competència entre els EUA i la Xina fa més precaris els equilibris a l’Àsia i amenaça amb tensions al mar de la Xina, a Corea i a l’estret de Taiwan, mentre el retorn de Trump incidirà en el conflicte palestí-israelià, en la nova Síria, en el programa nuclear iranià, en les aliances internacionals, en el paper de l’OTAN i en la lluita contra el canvi climàtic, on el gas liquat la tècnica del fracking esdevindran un element disruptiu en contra dels esforços per reduir l’escalfament global. Serà, també, un retorn al proteccionisme i a la pujada d’aranzels, que el president nord-americà vol aplicar sobretot a la Xina, però també al Canadà i Mèxic si no controlen l’entrada de fentanil i d’immigrants. Mesures que igualment amenacen la UE, que vol aplicar mesures proteccionistes contra els cotxes elèctrics xinesos. El comerç mundial bascula del multilateralisme al plurilateralisme i, sovint, els acords comercials només es fan amb els socis més necessaris, mentre es practica una agressiva política internacional basada en l’ús de la força en comptes del dret internacional i a mediació de l’ONU: les amenaces de Trump de prendre el control del canal de Panamà, d’annexionar-se Groenlàndia o de fer del Canadà el cinquanta-unè estat de la Unió són inacceptables i impròpies d’un dirigent democràtic.
En definitiva, de Trump cal esperar noves desregulacions financeres, proteccionisme, reducció d’impostos, retallada de l’administració, deportacions massives de migrants, control de la reserva federal i abaratiment del dòlar i més energia contaminant. L’adopció de polítiques similars per altres líders populistes repercutiràs a nivell mundial en inflació, pèrdua de poder adquisitiu, noves crisis econòmiques, austeritat, afebliment de l’estat del benestar, situacions d’emergències humanitàries, corrents migratoris des de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina cap al nord alimentades per la guerra, la fam, les malalties endèmiques i el canvi climàtic, increment de les desigualtats internacionals i a l’interior dels països. Paral·lelament, assistirem a un enduriment de la competència tecnològica: semiconductors, IA... i un increment del perill nuclear amb la modernització dels arsenals; a un escalfament climàtic sense aturador, tot i que la Xina (un gran contaminador amb els EUA) ha augmentat les energies renovables per reduir les importacions de gas i petroli, la qual cosa pot comportar canvis en les seves relacions amb l’Iran i Rússia.
Ras i curt, el sistema multilateral de governança mundial cada cop és més discutit: Israel prohibeix la UNRWA a Gaza, EUA no satisfà el deute amb l’ONU i altres institucions mundials i com molts altres països no reconeix les institucions penals internacionals (les ordres d’arrest de la Cort Penal Internacional contra Netanyahu o Putin són paper mullat) i tot això empitjorarà amb Trump. Així, a mesura que creix la violència política s’afebleix la justícia internacional (no compliment de les ordres d’arrest de la CPI contra Netanyahu o Putin). Al mateix temps, perillen llibertats i drets humans bàsics com el de manifestació i la llibertat d’expressió en estats formalment democràtics i disminueix l’espai per la pau: el trist paper d’una UNIFIL (Força Interina de les Nacions Unides per al Líban, 10.000 soldats de 50 països) captiva a les seves casernes durant l’ofensiva israeliana contra Hezbol·là és prou eloqüent de la situació.
Malgrat tot, Feliç 2025, perquè en el camp de l’esperança encara hi ha qui advoca per un gran acord entre Xi Jinping i Trump per substituir la competència tecnològica i comercial per col·laboració, per delimitar les zones d’influència i per liderar una futura governança global. I en el cas de la UE per recuperar el concepte d’autonomia geoestratègica, millorar les relacions transatlàntiques, fomentar la cohesió amb polítiques solidàries i de millora de la competitivitat sense generar més dependències burocràtiques ni una disminució del nivell de vida i facilitar una regulació justa d’una immigració necessària que eviti el drama de la Mediterrània. Però ja se sap que el cel està empedrat de bones intencions.