Hi ha desconcert al voltant de Billie Eilish, aquesta criatura de cabellera blava i resistència a la rialla que dilluns que ve actuarà al Palau Sant Jordi amb les entrades exhaurides. Estrella musical nascuda l'any 2001 (com gosa!?), amb disset anys encara, joveníssima però sòlida, comercial malgrat la seva obscuritat, al seu costat la majoria de les dives pop del mercat esdevenen nines de somriure congelat.

Billie Eilish trenca amb la tradició de les icones mainstream femenines d'emmirallar-se en Madonna, o mirar-la de reüll, seguida per diverses generacions, de Kylie a Katy Perry passant per la mateixa Lady Gaga. Difumina la seva sexualitat vestint roba ample, es fotografia amb ulls plorosos o amb els llavis envoltats de sang, canta xiuxiuejant com un espectre sortit de les golfes d'Insidious i deixa per a Beyoncé les coreografies a la Norma Duval.

Es respira un canvi de fons en el seu dark pop microscòpic i angoixat, que integra beats de hip-hop i baixos distorsionats com si t'haguessin petat els auriculars. Tot i que Eilish no està sola i, juntament amb altres joves talents com Lorde i Dua Lipa, potser està perfilant una nova manera amb què una dona pot ser estrella pop en el llindar de la tercera dècada del segle XXI. En el seu cas, xuclant restes de l'estètica gòtica i "emo", i heretant traces del nihilisme punk i grunge, però servint-se de tot això per construir una identitat única.

Les seves cançons parlen de turments interiors i fantasmes a sota del llit, de depressió i de mort. Podem pensar que Eilish es fosca a la manera adolescent, pel·liculera, però alerta pensar que mai pugui ser-ho d'una manera adulta. No l'hi falta mala bava: "ves-te'n a ensopegar amb un ganivet", li diu al xicot a My boy. A Party favor adverteix a un ex-nòvio plom, a través d'una nota de veu, que pensa cridar la policia. "Detesto fer-te això el dia del teu aniversari / Per molts anys, per cert". La va escriure amb quinze anys.

Sí, Billie Eilish sembla venir del futur, però d'un racó amagat, exclusiu, on només hi sembla tenir accés el seu germà, Finneas, més gran (vint-i-dos anys). Mai una cantant que fa anar materials tan tèrbols i que fa pocs anys hauríem titllat de minoritaris havia gaudit d'un impacte tan ampli i ràpid, fent que el destí d'artistes més grans que ella sembli abocat al Disney Channel. Només un temor: que el monstre de la fama no la devori abans d'hora o la porti pel pedregar com a Britney Spears.

Estem entrenats, i és natural, a desconfiar dels fenòmens adolescents, però no cal tenir disset anys per gaudir de les torbadores arts de Billie Eilish. I aquesta realitat és un senyal d'alerta: fins ara, miràvem amb condescendència les músiques que escoltaven les nostres germanes petites, nebodetes o filles. Ara caldrà començar-ho a fer pensant que potser allò que escolten i que les té atrapades és l'avantguarda, la música que conquistarà el món sencer demà passat.