Cada cop en som tots més conscients de que hem de respectar el medi ambient. Ja no queda gairebé ningú que dubti de l'escalfament global. Per veure el deteriorament del territori i del paisatge, només cal acostar-se a qualsevol punt de les nostres costes o passejar per les zones agràries més properes a Barcelona, on els polígons industrials s'alternen amb les parcel·les agrícoles.

Per això, a hores d'ara l'agricultura ecològica i els vins que se'n deriven ja no es veuen com una cosa exòtica, com quan Josep Maria Albet i Noya va començar a fer-ne fa trenta anys.

Ara aquesta praxi es va generalitzant i tendeixo a pensar que a la llarga, els que cridaran l'atenció seran els vins no procedents de l'agricultura ecològica, perquè semblaran vins “bruts”, de la mateixa manera que un vehicle antic, fumejant i sorollós, que al seu moment semblava normal, a hores d'ara fa arronsar el nas.

I tenim sort, perquè el nostre clima mediterrani, relativament sec, és propici a aquest tipus de viticultura respectuosa amb el medi ambient, mentre que als climes atlàntics o nord-europeus, l'alta humitat afavoreix la proliferació de malalties, plagues i males herbes a la vinya, i per tant, fa més difícil prescindir d'herbicides, plaguicides i altres productes químics.

En els últims anys, sovint quan parlo amb viticultors i cellers, em diuen: “Fem una agricultura ecològica, però no tenim el certificat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), perquè exigeix molta paperassa”.

Reconec que el primer cop que m'ho van dir, així mateix ho vaig escriure en l'article que vaig dedicar al celler en qüestió: “Agricultura ecològica, però sense certificar”.

Però ja no. Cada vegada em trobo més cellers que no sols presumeixen d'agricultura ecològica, sinó que encara van un pas més enllà i expliquen amb ets i uts com practiquen l'agricultura biodinàmica, encara més estricta que l'ecològica. I molts no ho tenen certificat (en el cas de la biodinàmica, per Demeter) amb el conegut, i de ben segur que cert, argument de que la paperassa surt cara i fa perdre molt de temps.

Doncs bé, en primer lloc, demanaria als responsables de les entitats certificadores que facin més accessible, més eficaç, que no menys estricta, la seva tasca, per facilitar que tots els agricultors que acompleixin els requisits ho puguin demostrar.

I també demano als elaboradors, que ja que han fet l'esforç de practicar aquesta agricultura respectuosa amb el medi ambient, no facin el ridícul per una mica, i que certifiquin els seus vins.

Perquè els consumidors no tenim perquè creure'ns que un vi és ecològic o biodinàmic si no ho té certificat. Perquè si ho és, i es vol fer servir com argument de venda, per quin motiu no ho té certificat?

També em demanen a mi que demostri que tinc saldo quan vaig a treure diners al banc, i això no vol dir que el senyor banquer dubti de la meva paraula.

O potser sí...