Incentivats pel govern espanyol, els poders de l'Estat han iniciat un trajecte difícil de desfer. Fa temps que el PP ha renunciat a trobar una solució política a les ànsies de sobirania dels catalans i, en conseqüència, ha alimentat la resposta judicial i policial, avui desbocada. Fins ara, hem assistit a una escalada creixent de fets que ens semblaven anacrònics: la Fiscalia requerint que es requisin urnes i paperetes, més de 700 alcaldes rebent citacions per declarar, la Guàrdia Civil entrant a redaccions de diaris -inclosa la de NacióDigital-, les forces policials perseguint material electoral i els jutges suspenen actes polítics, a Barcelona i Madrid. El simple relat dels fets adquireix la categoria de repressió. Aquesta ha estat, de moment, la rèplica de les institucions espanyoles a la convocatòria de l'1 d'octubre.

L'executiu del PP ha fet i farà tot el que sigui a les seves mans per impedir o deslegitimar el referèndum. Ho va certificar divendres passat Mariano Rajoy quan va afirmar que l'estaven obligant a prendre decisions que no volia prendre. Rajoy no vol passar a la història com el president que va facilitar un referèndum d'autodeterminació i sap que no estarà sol si calen mesures més dràstiques, com l'aplicació de l'article 155. Compta amb aliats per alçar la paret constitucionalista, aliats que ja han renunciat a replantejar arguments abans del referèndum.

Al costat de Ciutadans, el PSOE de Pedro Sánchez -el mateix Sánchez que diu incorporar el concepte de plurinacionalitat al full de ruta socialista- s'ha postulat com a fidel servidor de la Moncloa. "Vostè farà el que hagi de fer perquè no ha fet el que hauria d'haver fet, que és parlar", responia diumenge Sánchez en la seva visita a Catalunya. Crítica des de la legitimació. Un discurs molt allunyat del de Podem, més conscient que el referèndum ja és més un exercici d'essència democràtica -trencador amb el règim del 78- que un plet independentista.

Sánchez, amb Miquel Iceta com a escuder -com també ho va ser de la junta gestora del PSOE en els dies més convulsos del socialisme espanyol-, ha renunciat a marcar perfil propi abans de l'1 d'octubre. Per això, no ha donat suport a Podem i els "comuns" en la petició d'un debat al Congrés sobre la qüestió catalana, ni elevarà el pols sobiranista a la categoria de crisi d'Estat. Limitar la resposta política en ple estat d'excepció a fer pessigolles al poder no és l'estratègia que s'espera de qui diu tenir solucions de futur per a Catalunya. Actuant així, per omissió, també es blanqueja la repressió.