Aquests dies hem assistit, gairebé impassibles, a un dels escenaris més greus que es poden donar dins d'un país: un cop d'estat. L'aixecament de les forces armades de Bolívia, seguit de l'autoanomenament del govern interí, ha rebut de forma quasi instantània el suport de no poques veus importants. La Unió Europea va fer públic fa uns dies el suport al govern de Jeanine Añez reconeixent així el moviment que han fet els militars bolivians per fer fora al president Morales i impulsar a la candidata conservadora.

Més enllà de totes les implicacions – i no són poques - que té que la comunitat internacional doni suport a un govern colpista només pel fet que els pugui ser més proper ideològicament, el que sembla encara més amoïnant és que es doni suport al mecanisme pel qual s'ha assolit el poder. El missatge continua sent clar: no tenim uns criteris objectius i tècnics del que considerem legal, correcte o adequat sinó que els anem adaptant als nostres interessos i context. De fet, és encara pitjor: els tenim, però no estem disposats a emprar-los de forma consistent. I, no per coneguda, aquesta realitat resulta més acceptable.

L'Organització de les Nacions Unides, creada amb l'objectiu de mantenir la pau i seguretat internacionals, té l'obligació de vetllar perquè aquesta pau i seguretat compleixin uns requisits mínims. Pau no és només absència de guerra. Pau no vol dir evitar com sigui que la teva població es baralli. La pau i la seguretat han de ser sostenibles i reals. L'ONU ha anat ampliant progressivament el concepte de seguretat per dotar-nos a totes les persones del món d'uns drets i principis que garanteixin la nostra existència en pau. Entre aquests, l'anomenada seguretat democràtica i la seguretat política són reconegudes per l'Organització i per la Doctrina de Seguretat Humana, recollida i integrada per la UE.

La seguretat política o democràtica és el dret de tota persona a què el sistema on viu garanteixi els seus drets polítics; el dret a què els resultats electorals siguin els acceptats i no s'imposi cap altra opció. Si hi ha presència de forces armades, ús de l'amenaça o la força per enderrocar al govern existent i el nomenament d'un nou govern sense passar per unes eleccions, és un cop d'estat. Tanmateix, en el cas de Bolívia, el nou govern colpista – que, com a mínim, hauria d'estar en funcions i sense tenir massa poders executius a l'abast – ja ha aprovat legislació per permetre immunitat a les forces armades.

No és correcte, legal ni legítim que els principals valedors de les bondats del sistema democràtic hagin donat suport tan ràpid al govern d'Añez. Continuem vivint en un sistema d'estats on les normes es fan per aplicar-les de forma discrecional. No és el mateix Bolívia que Venezuela ni Israel que l'Iran. Aquest tractament desigual se sosté, malauradament, perquè el poder continua en mans dels estats poderosos i, per tant, les normes de fer i desfer el que es vol és cosa seva. Ara bé, les societats lliures tenim l'obligació d'aixecar la veu contra els nostres representants i les injustícies que permetem perquè nosaltres, de moment, encara mantenim això, un marge de llibertat per a denunciar i exigir.