
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
En totes les guerres, les vides humanes perden valor. Però en aquest conflicte de Gaza, on el vincle mil·lenari amb la terra és un factor que fa encara més difícil aclarir-s'hi, fa la impressió que aconseguir la victòria -sigui el que sigui això- porta afegida una mortaldat d'innocents en xifres massives. A aquesta missió embogida d'uns i altres s'hi han afegit nombrosos apologetes a tot arreu que aplaudeixen els "seus" sense matisos ni dubtes.
En el conflicte de l'Orient Mitjà, una cruïlla de totes les contradiccions possibles, de religió, identitat, ideologia i ètnia, el concepte de victòria porta sempre aparellada la derrota. Els triomfs militars comporten noves crisis, sovint amb uns escenaris més complicats que els anteriors. Israel és prou forta militarment i geopolítica perquè acabi sent víctima del somni fanàtic de Hamàs. Però el petit estat nascut el 1948 està condemnat a viure permanentment en situació de guerra perquè els pobles àrabs el veuran amb hostilitat creixent i tampoc desapareixeran. Com tampoc ho farà el poble palestí, que si és dispersat per la força cap a Egipte o Jordània només esdevindrà un element de desestabilització que, per força, rebotarà en l'estat d'Israel.
La guerra a Gaza té la particularitat que tots dos bàndols en conflicte, Israel i Hamàs, afirmen que busquen tan sols la destrucció de l'altre, la seva anihilació completa. A més, enfront les moltes mentides que es diuen en tota guerra, podem assegurar que en aquest cas tots dos diuen la veritat. Així, amb aires d'Antic Testament, com si d'una guerra entre déus malvats es tractés.
L'actual punt del conflicte a Gaza només pot concloure amb una derrota dels qui, fora de l'Orient Mitjà, se senten defensors de les causes d'Israel o de Palestina. Si més no, a curt termini. Dues causes que han vist ara les seves raons presoneres de la crueltat. Després, és possible que la mateixa brutalitat de la guerra obligui seriosament la comunitat internacional a moure peça i, amb l'ajuda de la sortida d'escena de Benjamin Netanyahu i sobre les runes del gruix de Hamàs, s'enceti un nou procés de negociació. Amb el permís d'Abraham.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.