Divendres vinent dia 11 un reduït cens de militants, simpatitzants i amics d'ERC de Barcelona que no arriba a 2.500 persones decidirà en primàries qui serà el candidat del partit a l'alcaldia: Alfred Bosch o Oriol Amorós. Qui guanyarà? Aquests dies he tingut oportunitat de parlar amb amics que militen a Esquerra i m'he pogut fer una idea dels arguments que es maneguen en aquestes primàries internes i de la mena de dilema al qual s'enfronten.

Sembla que hi ha una coincidència general en la idea que, en circumstàncies normals, el candidat hauria de ser Oriol Amorós i segurament no hauria sorgit una alternativa. Tot i gaudir d'un grau de coneixement baix entre els ciutadans per haver actuat sempre a l'ombra de Jordi Portabella, porta molts anys dedicat en cos i ànima a la política local, es coneix els temes de memòria i té bones habilitats comunicatives.

També em sembla detectar una coincidència general en la idea que les circumstàncies que envolten aquestes primàries i les pròximes eleccions municipals no són normals. D'aquí a allà (maig 2015) se suposa que aquest país passarà per moments crucials de la seva història. Com li agrada dir a Oriol Junqueras en els seus mítings, “ens hi juguem tant que ens ho juguem tot”. Aquesta percepció és la que hauria portat Alfred Bosch a fer el pas. Vol aportar tot el seu capital polític i mediàtic, que indubtablement és molt, a la batalla per la capital de Catalunya. A més, diuen els seus partidaris, Bosch no és aliè als afers de Barcelona: va treballar en l'organització dels Jocs Olímpics i va liderar la consulta per la independència a la ciutat amb un gran resultat organitzatiu i polític.

Potser aquesta és la principal diferencia entre els perfils de l'un i l'altre. Amorós sembla més orientat al detall, al coneixement expert dels temes municipals, i Bosch més orientat als grans projectes, als grans combats polítics. Potser per això, perquè molts veuen en Bosch un gran alcalde i en Amorós un gran tinent d'alcalde, s'han alçat veus demanant que abans de divendres els candidats arribin a un acord per fer tàndem. Seria un acord coherent amb els vents que bufen a ERC des de l'arribada de Junqueras: renovació i integració.