A només cinc dies del 21-D, el govern espanyol ha tornat a insistir aquesta setmana en el control d'Internet durant la campanya catalana. La Moncloa vol centrar esforços a filtrar les publicacions de la xarxa per evitar les fake news (notícies falses) contra "la democràcia de l'estat espanyol" en el marc de la situació política que es viu a Catalunya. Hi ha "preocupació" d'alguns partits de patir atacs de "desprestigi" virtuals i que les notícies falses automatitzades restin vots o perjudiquin la imatge d'algun candidat. Solució? Endurir la vigilància i posar "molt de zel" per evitar que "circuli informació d'aquest tipus". Però com?

El portaveu de l'executiu central Íñigo Méndez de Vigo va presentar a principis de mes- de manera breu i entremig de molts altres anuncis- la nova Estratègia de Seguretat Nacional, en la qual s'inclou, per primera vegada, la previsió d'enfrontar-se "a ciberatacs, accions d'influència i desinformació" per evitar "la desestabilització, el foment dels moviments subversius i la polarització de l'opinió pública". El text es va validar amb el consens de PSOE i Ciutadans, i amb la protesta d'altres partits com Podem, que va denunciar "l'escàndol" d'aprovar un pla estratègic d'Estat tan important "sense haver tingut l'oportunitat de pronunciar-nos al respecte". 

Com evitarà l'executiu espanyol acabar amb la desinformació a Internet quan el govern nord-americà no ho va poder impedir durant l'última campanya que va donar la presidència a Donald Trump? Tecnològicament és ben complicat (o gairebé impossible), si es volen respectar els principis bàsics de la democràcia i no retallar totalment (o parcialment) el contingut que entra per la xarxa global, com passa a Rússia, Iran, l'Índia o Pakistan per posar uns quants exemples. L'informe de l'organització independent Freedom House del 2016- dedicat a analitzar la llibertat d'expressió a la xarxa- ja alertava que "per sisè any consecutiu aquesta havia minvat".

Enguany el mateix estudi fa menció explícita a les fake news, i a la utilització generalitzada de bots i trolls especialment en campanyes polítiques. Els bots són comptes automatitzats de Twitter o Facebook que difonen informació simulant ser un humà. I els trolls persones que publiquen comentaris ofensius a través de les xarxes socials amb l'ànim de desprestigiar a un altre. Segons l'informe de Freedom House moltes d'aquestes tàctiques no són realitzades "únicament per poders estrangers sinó pels mateixos governs i partits polítics que busquen perpetuar la seva regla". Ho explicava aquesta setmana la periodista experta en ciberseguretat, Mercè Molist.

I com funciona la producció d'aquesta desinformació? Dels 65 països que l'organització internacional ha investigat, 30 tindrien persones contractades que serien "exèrcits de formadors d'opinió per difondre visions governamentals, impulsar agendes particulars i contrarestar crítiques a Internet". Altres vegades, se subcontracta a consultories polítiques o empreses de relacions públiques perquè facin aquesta feina. El tema és tecnològicament molt sofisticat, amb "robots que produeixen propaganda i comptes falsos a les xarxes socials i treballen amb els algoritmes dels cercadors per assegurar una alta visibilitat".

També s'ha de dir que l'intent de controlar l'espai virtual no ve d'ara. En les dues dècades d'existència de la Xarxa hi ha nombrosos exemples, per part de governs i grups de poder que ja ho van intentar. Per exemple, el 2005, el 'lobby' dels drets d'autor demanava explícitament "il·legalitzar l'anonimat" per lluitar contra el pirateig. Justament el mateix que ha demanat el candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, tot i ser un atac frontal a la llibertat d'expressió. D'atacs a la llibertat d'expressió ja n'estem vivint en aquesta campanya, com el que pateixen els mitjans públics catalans.  

Els anuncis i al·lusions per afegir zel a tot el que corre per Internet cada cop són més freqüents. És un control poc visible però constant. Ens haurien d'alertar els anuncis del govern espanyol de perseguir algunes informacions i l'anonimat a la Xarxa. Sobretot quan en mesos anteriors hem vist el tancament de pàgines web amb informació institucional, la persecució als voluntaris que van fer còpies mirall o quan fa només quatre dies el Tribunal Constitucional tombava la Llei de l'Agència de Ciberseguretat catalana, sense possibilitat de presentar recurs fins que continuï aplicant-se l'article 155.