Que el premi Crexells que atorga l'Ateneu Barcelonès a una obra publicada el 2016 l'hagi guanyat una novel·la autoeditada és com un gra al cul per al sector editorial. De la novel·la del Buades ja n'opinarem quan l'haguem llegida.

Es tracta d'entrar al web de l'escriptor i comprar-la, així de fàcil: de productor a lector, com aquelles capses de verdura ecològica a domicili. Que gent de criteri com David Castillo i Anton Maria Espadaler l'avalin ja ens fa sospitar que l'expectativa serà recompensada. Però, per ara, el tema ja és per llogar-hi cadires i per això els comentaris s'han desfermat.

Segons recull la nostra col·lega Montse Serra de Vilaweb, Jordi Llovet ha aprofitat per deixar anar que "al Principat s’escriu novel·la amb un excés de retòrica, enormement cenyida, i que admet poques discrepàncies, fet que implica un escàs moviment intel·lectual". Al damunt, "a Barcelona no es parla bé i, per tant, no s’escriu bé".

Punyeta! Penso en Eduard Márquez, en Muriel Villanueva, en Andreu Gomila, en Jordi Lara, en Ferran Garcia, en Silvana Vogt... tots ells narren des de Barcelona i arrisquen i construeixen una literatura de pes i no es limiten a mantenir el personal entretingudet amb historietes que es poden versar al cinema fàcilment ni a fer focs d'artifici amb dialectalismes per sonar més de la ceba. Hi ha moltíssima gent que fem novel·la amb ambició literària, tant a la contaminada Barcelona com a la puríssima (ja et daran!) Eivissa, però com recoi podem arribar als nostres lectors?

Per quinze editorials ha passat, aquesta del Buades, i moltes altres fan el mateix periple fins que, en el millor dels casos, són recollides per segells tan prestigiosos com voluntariosos i petits, penso en Periscopi, en Males Herbes, en Raig Verd. Després queda la feinada de ser present a les llibreries i que et vegin i que se'n parli (on? A quin espai de tele? A quina tertúlia? Quin famoset?).

Els escriptors en català no guanyem els partits ni a casa. Tenim un panorama que no ens ajuda gens i al damunt es continua abonant la mala fama de literatura subvencionada i feta per ser convertida en una sèrie de TV3. No fotem! Les passem magres.

Llovet, potser la cosa millorarà, perquè aviat ja no podrem viure a Barcelona, amb el preu dels lloguers! És clar que el paper més galdós en aquest sarau, l'han fet els editors que han badat. L'únic que els salva és que, si a un li arriba a la taula una novel·la titulada Crui. Els portadors de la torxa, el més lògic és que en fugi esperitat, si no és que té una col·lecció d'infantil i juvenil o és fan de Game of Thrones. Buades, coi, canvia el títol i felicitats!