I crec que C. Tangana juga amb això i coneixedor dels límits els trepitja, genera polèmica, diàleg i fa que inevitablement ens posicionem. I el marc mental i estructural de la societat patriarcal en la qual vivim hi juguen un paper important.
Per una banda limitar les dones que apareixen a la imatge a mers objectes eròtics és enaltir un dels valors patriarcals com és el principi d'inferioritat del sexe femení. Pensar que aquestes dones no han actuat lliurement, o bé única i exclusivament per interessos econòmics a posar en un vaixell per fer-se aquesta foto és rebaixar-les a "floreros" digitals.
Podem ser feministes i sexys, filtrar el patriarcat no significa renunciar a ser seductora. Tot i això la utilització del cos de la dona i la seva cosificació en aquesta societat en referents visuals i musicals ha deixat tants estereotips i rolls que encara fan mal veure'ls com una crítica de l'expressió artística.
Us heu preguntat què passaria si a la foto només hi fossin elles? Amb biquini o fins i tot en pilotes? No seria, per moltes, un acte totalment empoderant? Mostrar el teu cos quan tu vols i a qui tu vols i no a qui et diguin. Però en el moment que totes elles, amb una bellesa canònica, rodegen un home, blanc, cisgènere i hetero que a més va vestit, es converteix en una imatge tan fal·locèntrica com esgarrifosa per a moltes.
La indústria musical, com massa sectors en aquesta societat, és un món dominat pels homes, i no ho podem obviar. Si ets dona ja de per si costa més entrar i aconseguir llocs de privilegi i, les que hi són, són objectes de crítica o bé cosificades per mostrar la seva sexualitat.
Si vas amb escot perquè vas amb escot, i ja pel simple fet d'anar-hi els homes et creuen més accessible, una buscona. I fins que aquesta mirada no canviï, fins que no puguem ser realment lliures de fer amb el nostre cos i la nostra sexualitat el que ens doni la gana sense ser jutjades, perseguides o objectes de mirades obscenes, que no evolucionarem en l'àmbit d'igualtat.
El que hagués estat realment trencador hagués estat realment veure la imatge inversa, com proposa Antia Lousada amb Zahara al mig. Però no ha estat així. La foto de C Tangana rodejat de dones amb biquini va més enllà d'una foto del cantant rodejat de dones amb biquini. És un dels cantants de moda, alguns el veuen com la nova masculinitat, d'altres com l'expressió del masclisme més ranci tunejat.
Esto no es empoderante, es seguir haciendo lo que los hombres llevan haciendo toda la vida: cosificarnos y sexualizarnos. https://t.co/X8PhxlKefR
— Olatz (@olaaatzh) August 14, 2021
I novament l'estratègia de màrqueting li ha sortit gratis. N'hem parlat i tothom ha escoltat en massa la seva nova cançó. Potser amb l'estratègia que promulguen periodistes com el company Pol Rodellar, el Not My Clic, és a dir no entrar quan no hi estiguis d'acord encara que et piqui la curiositat, la societat aniria millor. I potser només així no faria falta provocar amb fotografies com aquesta.
Perquè al final el masclisme, el sexisme i la misogínia només s'acabaran quan no es compri el seu discurs, quan s'assenyali de manera massiva, quan la indústria musical deixi de generar calers generant aquest contingut. I això, estimades i estimats, només ho podem fer entre totes com a consumidores, filtrant conscientment allò que escoltem, llegim o mirem.