La cadena de supermercats Carrefour ha estat protagonista de titulars aquestes setmanes. Protestes propalestines a Barcelona s’han respost amb violència, amb el personal del supermercat ruixant amb gas lacrimogen i apallissant a dos manifestants. I la setmana passada sabíem que tancarà les operacions a Itàlia. El gegant dels supermercats, que és dels majors venedors minoristes a Europa, va anunciar el passat 28 de juliol que vendrà la totalitat de les seves operacions a NewPrincess, una xarxa de supermercats italiana.
Els motius que ha al·legat Carrefour per la venda són els descensos de facturació degut al context econòmic i competitiu especialment desafiador, sense pronunciar-se sobre el boicot que demana BDS (Boicot, Desinversió i Sancions), la campanya que estableix mesures per posar fi a la complicitat en l’opressió i genocidi del poble palestí.
El boicot es demana per diverses raons. El 2022 Carrefour va anunciar un acord de franquícia a Israel amb Electra Consumer Products, que té establiments en els assentaments israelians il·legals. I a partir de 2023, quan Israel duia a terme l’assalt a la Franja de Gaza, va donar suport als soldats donant-los paquets personals. Però es pot associar el tancament de les operacions de Carrefour a Itàlia com una conseqüència de les accions de boicot?
És rar que les empreses acceptin públicament que les campanyes públiques de boicot afecten els seus resultats, sobretot si hi ha un perill que els accionistes reaccionin negativament i produeixin encara més pèrdues. Així i tot, tant McDonald’s com Starbucks van admetre fa un any que els descensos en ingressos es devien en part al “conflicte” a Gaza, per “percepcions errònies” i “desinformació” sobre les seves marques.
Pel que fa a Carrefour, el 2024 a Itàlia va registrar un descens de les vendes del 5%, i globalment va registrar un 57% menys de benefici que el 2023. És cert que l’empresa es troba des de fa anys en unes fases de reestructuració internacional: entre 2005 i 2012 va sortir de diversos països asiàtics, com el Japó i Corea del Sud, i entre 2012 i 2019 ha sortit de grans mercats om Indonèsia, Xina o l'Índia. Però des de l’inici de la crida al boicot, els tancaments s’han produït en països on hi ha hagut fortes campanyes contra empreses assenyalades per BDS.
A l’Orient Mitjà, i a altres països musulmans, la crida a boicotejar les empreses vinculades amb Israel han tingut una forta acollida. L’exemple més clar va ser el tancament a Jordània i Oman, on les campanyes de boicot i pressió van forçar el tancament de la franquícia que el Carrefour tenia a la zona. En el cas de Jordània, el supermercat va associar el descens de les vendes a “la pèrdua de confiança del consumidor enmig d’un conflicte geopolític”.
Segons YouGov, Itàlia és un dels països a Europa occidental on més suport hi ha per la causa palestina, on el 31% de la població simpatitza més amb la causa versus el 7% que simpatitza més amb Israel. Està només per darrere d’Espanya (33%) i Anglaterra (32%). I el tercer supermercat en quota de mercat a Itàlia, la cooperativa Coop 3.0, ha anunciat aquest estiu que deixarà de vendre productes israelians. Així que és plausible admetre que Itàlia és un país amb una alta sensibilització i capacitat d’acció respecte de la causa palestina.
No podem restar indiferents davant la guerra, la fam induïda, el desplaçament forçat i el genocidi. Com a persones individuals és fàcil pensar que no tenim res a fer-hi, que tot és un desastre. Però el genocidi i la guerra no se sostenen sense les empreses que proveeixen d’armes i subministraments a l’exèrcit, i el sistema d’ocupació només es legitima si hi ha empreses que hi operen. Per tant, boicotejar aquí les empreses que s’enriqueixen del genocidi i l’ocupació allà és una de les moltes accions necessàries per posar fi a l’opressió del poble Palestí.
Itàlia va representar el 2024 el 4,4% de les vendes globals de Carrefour. L’estat espanyol, per això, és el tercer mercat més gran, amb un 4,9% dels ingressos del supermercat. Entre les 2023 i 2024, les vendes a Espanya es van mantenir: per tant, tenim la capacitat i el deure d’augmentar la pressió i el boicot a Catalunya en el supermercat.