Mentre mig Govern segueix a la presó i l'altra meitat –amb president inclòs– ha de declarar aquest divendres davant el jutge que decidirà sobre la seva extradició, a Catalunya comença a estendre's un "run-run" que diu que hem de retornar al seny. Que ja n'hi ha prou dels enganys d'aquest sense-sentit nacional-xovinista. Que la culpa és de tots aquells qui volen trencar-ho tot en comptes d'unir-se fraternalment. I que cal retornar a la legalitat per poder fer política, per no enganyar els electors i per restablir la normalitat que mereix el país.
 
Així, doncs: retornem a la legalitat? A quina? A la legalitat que destrueix ordinadors? La dels ministeris amb ferum de clavegueres? La de la guerra bruta i operacions Copèrnic? La que sosté que M. Rajoy i Mariano Rajoy són persones diferents, on vas a parar? La que diu que repiular missatges d'enaltiment del terrorisme pot ser delicte? És aquesta legalitat? La d'un Estat que no gosa –antes roja que rota– pactar un referèndum? La de les conxorxes nocturnes per canviar les escriptures sagrades de la Constitució a traïdoria? La del pacte pel bé comú entre PP i PSOE a canvi de ves a saber quines misèries vergonyoses?
 
De debò volem retornar a la legalitat que permet manifestacions que sempre acaben amb agressions? La que defensa els ultres, però no les víctimes? La legalitat de la impunitat dels sobres i las mordidas? La que jutja diferent segons siguis una "manada" o provoquis un aldarull en un bar? La que viu en temps d'autoflagel·lacions, humiliacions, escarnis i revenges? La legalitat que empresona gent de conviccions pacifistes pel simple fet de tenir unes idees polítiques que no agraden al garrot de l'autoritat?
 
O potser parlem de la legalitat que persegueix professors, que assenyala dissidents, que té segrestats drets humans fonamentals? La legalitat que diu "adoctrinament" quan s'educa lluny dels manaments del seu fanatisme? La legalitat que no ha sabut desempallegar-se dels morts de la dictadura, ni d'un passat pudent que encara té agafada per la testosterona la democràcia? La que diu que TVE és més plural que TV3? La que afirma que hi ha idees defensables fins i tot si son antidemocràtiques i idees no defensables per molt que siguin profundament democràtiques? La legalitat que investiga un gag del senyor Bohigues, que interroga el director d'El Jueves o que empresona titellaires?
 
Cal retornar a aquesta legalitat per poder parlar de tot, tal com diuen? O, simplement, perquè seguim submisos com sempre, sense poder parlar de res que ells no vulguin? Si hi hem de tornar, que sigui per fer del 21-D la gran oportunitat de construir alguna cosa on tothom tingui dret a ser, a dir i a sentir-se digne. Unes eleccions com l'oportunitat de certificar la fi d'aquesta legalitat tronada i prehistòrica, al mateix temps que, d'una vegada per totes, en comencem una de nova amb la contundència dels vots i de la fermesa que ens vol lliures.