Sembla que algú vol tornar a posar sobre la taula de negociació per al nou govern la concreció d'un calendari del procés cap a la independència. Diu l'adagi que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Sense conèixer el detall de les propostes de calendari, la música sona molt malament. Perquè si abans de l'1 d'octubre ens vam fixar un calendari se n'ha de fer una doble lectura. D'una banda en aquells moments on s'anava a fer un test de la democràcia espanyola per comparar-la amb la britànica i la canadenca, calia determinació per arribar a consumar aquest test.

El soci majoritari de govern tenia enormes dubtes sobre la possibilitat o la necessitat de fer aquesta prova del cotó. Tants que, pocs mesos abans del calendari fixat, es va produir una remodelació a fons que va passar a mans republicanes les principals responsabilitats pel referèndum. Aquell calendari va ser necessari per arribar a la prova. Feta la prova han aparegut les debilitats i fortaleses de cadascun dels adversaris. Entre les febleses del projecte independentista: la reacció brutal dels aparells de l'estat que encara continua desbocada tres anys més tard, la insensibilitat europea, la inexistència d'un contrapoder català alternatiu al de l'estat-casta..... Però l'altra lectura és negativa perquè el calendari tancat va permetre l'Estat preparar amb temps tota la seva estratègia contrària que si bé no va reeixir en impedir l'u d'octubre, va esclafar-ne les conseqüències possibles.

Ara, un cop detectada amb més precisió l'orografia abrupta que haurà de recórrer el camí cap a la República és suïcida tornar a posar dates sense saber en quin moment podrem assolir aquell contrapoder que encara trobem a faltar o en quin moment l'estat presentarà una esquerda mortal. Com diu Raül Romeva, sabem les coordenades d'on volem anar. Però per arribar-hi el camí és imprevisible i caldrà explorar en cada moment l'itinerari amb més avantatges i menys costos; i que no ens torni a la casella de sortida com en el Joc de l'Oca i havent deixat pel camí diverses promocions generacionals. Ens cal una metodologia compartida d'aprenentatge per actuar com un GPS que et pot indicar lloc i velocitat òptima a adoptar en cada moment per poder-hi arribar i no derrapar o xocar. Està clar que les coordenades de la part catalana són l'amnistia, l'autodeterminació i la República. I que posar dates a això, avui, sense haver estat capaços de construir un GPS compartit és suïcida.

Però dit això, crec que és urgent programar les dates de compliment de dos objectius exigibles. El primer, els acords pressupostaris amb el PSOE-Podemos pel 2021, al setembre d'enguany, com a molt, haurien d'haver-se complert pel que fa a mesures legals o d'augment d'autogovern; i les previsions pressupostàries el setembre, a l'altura de les ¾ parts de l'any 2021, s'haurien d'haver executat com a mínim en la mateixa proporció. Sense aquest examen previ no té molt sentit negociar els següents pressupostos.

El segon objectiu és el compliment d'algunes de les promeses d'investidura o posteriors referides al marc democràtic. I aquí sí que caldrien dates clares per la modificació del Codi Penal, per la derogació de la Llei mordassa, per les mesures d'excarceració, per la modificació dels mecanismes de nomenament de les cúpules del poder judicial, per l'aixecament dels secrets oficials sobre moments determinants de la història etc. Modestament crec que caldria exigir al PSOE un calendari de legislatura basat en un programa d'emergència democràtica per tal d'homologar l'estat amb les directrius de democràcia avançada que li estan exigint reiteradament diversos organismes internacionals.

Resumint, considero un greu error autoimposar-nos un calendari per l'assoliment de la fi del viatge cap a la República i en canvi no posar-se d'acord en imposar al govern "progressista" de Madrid un calendari de compliment dels seus deures socials i dels seus deures democratitzadors. Sense treure els obstacles antisocials i autoritaris que el PSOE, per ara, no vol abordar, pot ser que es dificulti més el viatge cap a la democràcia catalana, però el que és segur, és que s'accelerarà la degradació de la democràcia espanyola.