L'eclosió independentista, de la que tots vam ser testimonis, encara dura. O potser hauria de dir “en caradura”? M'explicaré: les consultes populars, la sentència de l’Estatut i altres factors van desencadenar un “tsunami” d'avaladors de les virtuts de l'estat propi prou justificat, però no tothom ho va veure com una oportunitat per a fer una bona esgarrapada reivindicativa a Espanya.
 
Vam poder observar com apareixien tota mena de trepes, oportunistes mediàtics, o molt mediàtics; mediocres cremats en un periple infinit, morts de fam cercant una oportunitat de negoci, etc... Tot això va convertir una part d'aquest noble moviment en un circ. Amb el temps hem anat assistint a la desaparició, o simplement estavellament, de tot un seguit d'actors d’aquest circ. Trucs massa vistos, excés de pallassos i, sobretot, nans que creixien a cabassos. Però jo tot això ho puc arribar a veure fins i tot normal, més aviat com un dany col·lateral inevitable. Els qui realment penso que converteixen en patètiques les funcions d’aquest espectacle són “els reciclats”.

“Els reciclats” són aquells actors, mestres equilibristes en l'art del “col·loquisme”, que no van tenir cap mena de escrúpol quan van deixar orfe de representació sobiranista el Parlament. Cooperadors en el govern del PSOE català quan es dedicava a ventar públicament que la possibilitat d'obtenir una Agència Tributaria pròpia era una rauxa de quatre radicals. Aquests personatges, “els reciclats”, votaven en contra d’iniciatives legislatives populars, mai anomenaven la paraula independència als faristols, avantposaven polítiques socials a l’espoliació, i ara ens diuen que l'una no pot anar sense l'altra. Els sona tot allò de la pluja fina, el camí llarg etc?

Ara, després d'una demostració magistral d'escapisme feta en un congrés renovador, els nostres “reciclats” es presenten com els genuïns representants d'una lluita centenària de la que es creuen hereus naturals. Són els mateixos de sempre, previ canvi del cap de pista i un parell de tramoistes trets de la màniga del mag en cap. Son la “Reus's Troupe”, que ha anunciat funcions per tot el territori amb el circ renovat.

Doncs bé, anirem a veure l’actuació. Els hi donarem crèdit. Només una (o més d’una) petició prèvia: a banda d'omplir-se la boca d’engrescadores paraules i d’envoltar-se sempre de TV, premsa escrita i ràdio als peatges... podrien tornar els teletacs, si us plau? Podrien denunciar els “motxillaires” de la Diputació, si no els és molta molèstia? Podrien, si no els sap greu, assenyalar amb el dit i de front a La Caixa com a soci principal d'Abertis? Podrien anunciar públicament quina pensió vitalícia tenen els seus exaltíssims càrrecs?

Tot esperant respostes i, segur com estic de la bona fe de la nova “troupe”, me’n vaig a comprar una entrada per la prometedora funció. A veure...