Hores després de conèixer els resultats de les eleccions generals, és moment de reflexionar sobre els errors i els encerts de la campanya electoral. Lluny ja del terrabastall produït per la confrontació dialèctica pròpia dels partits polítics, hom veu pocs encerts i molts errors, la qual cosa ens hauria de fer pensar que, de seguir per aquest camí, està garantit el creixement de la desafecció de la gent envers polítics la política. Això suposaria, en la meva opinió, fer el joc a la dreta catalana i espanyola.

L’error més gran que entre tots hem comès en aquesta campanya ha estat la manera com s’han situat les polítiques de salut en el centre dels debats i dels discursos. Mai havia passat a Catalunya que la salut entrés en campanya amb tanta virulència i agressivitat. Els candidats no han parlat dels problemes reals dels serveis sanitaris a nivell d’estat ni de la necessària i urgent coordinació entre comunitats autònomes i amb la Comunitat Europea.

És prou conegut que les competències en matèria sanitària són de les comunitats autònomes i, per tant, els responsables de l'eficiència i qualitat dels serveis sanitaris són els respectius governs autonòmics, però encara existeix un gran desconeixement pel què fa a l‘origen del finançament dels serveis de salut. Molta gent encara pensa que és competència de la Seguretat Social i, per tant, la confusió sobre la responsabilitat de la insuficient dotació econòmica del serveis de salut està servida.

És preocupant que, durant la campanya, no s’hagi parlat de com s’han de solucionar els problemes existents en la gestió de les competències estatals en matèria de salut. I és lamentable constatar, una vegada més, que a CiU interessa més la confrontació amb el PSC que buscar solucions als problemes de sostenibilitat dels serveis de salut públics de Catalunya. La campanya ha estat un reflex del que s’ha viscut aquests últims mesos al Parlament, als ajuntaments i al carrer. Menyspreus continuats i incompliments de compromisos adquirits pel govern de CiU, el més important dels quals és l’acord signat entre CiU i PSC que va permetre la investidura del president Mas. Sembla que la humilitat i el respecte són virtuts que no figuren al manual de màrqueting electoral de CiU. A més, el Govern, amb una total falta de respecte a tothom, pretenia garantir la qualitat dels serveis de salut mitjançant un decret, sense tenir en compte ni a ciutadans ni als professionals.

Els socialistes hem estat més preocupats pel què passava al país, per l’allargament dels temps d’espera i  per la pèrdua de drets i garanties que s’està produint dia rere dia a Catalunya, que no en explicar les nostres propostes programàtiques. El desmantellament de les polítiques socials, tot i essent competència de la Generalitat, ens ha ha ocupat molt temps de campanya.

Ara, un cop ja finalitzat el procés electoral, caldria ordenar i sistematitzar els problemes a resoldre en matèria de salut pel que fa a la coordinació entre les comunitats autònomes, amb l’objectiu d’establir les estratègies per abordar-los a tot l’Estat. Hi ha molts temes pendents, entre els quals destaquen la millora del fons de cohesió sanitària per resoldre els problemes pressupostaris derivats del moviment d'usuaris entre els diversos centres de salut i hospitals del Estat, així com l’activitat prestada a estrangers; la unificació de la cartera de serveis sanitaris, compartint el coneixement de les diferents iniciatives al voltant d’activitats complementàries finançades, total o parcialment, pels diferents sistemes de salut; el necessari pacte per la sanitat, sobre el qual haurem de plantejar-nos com pot ajudar el Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials a les comunitats autònomes a gestionar els serveis com la farmàcia, la facturació a mutualitats públiques, les noves tecnologies o la coordinació de criteris en política de personal; l’abordatge realista de l’aplicació de la directiva europea de serveis sanitaris transfronterers o el traspàs de l'assegurança escolar.

A les qüestions ja apuntades cal afegir, a més, temes pendents de solució com ara el deute històric de les comunitats amb la Seguretat Social i la titularitat del patrimoni que es va adscriure a les comunitats autònomes en funció dels decrets de traspassos i que segueix essent propietat de la Tresoreria de la Seguretat Social. Són, en definitiva, molts temes a resoldre que si mereixen l’ atenció preferent de tots i es millora la coordinació ens permetrà ser més efectius al serveis autonòmics de salut, evitarà duplicitats i minimitzarà la burocràcia burocratitzarà l’ administració.

La solidaritat, la universalitat de l'assistència i la qualitat assistencial i equitat en l'accés a les prestacions són aspectes inqüestionables per garantir la permanència dels principis bàsics que inspiren la prestació de l'assistència sanitària a Espanya i que els socialistes considerem irrenunciables. El paper del Ministeri de Sanitat i Protecció Social ha de ser el de responsable i custodi del compliment de les essències del sistema sanitari espanyol (mediador, coordinador, auditor, director, aglutinador d'idees, responsable del seguiment i compliment de l'accessibilitat, equitat i qualitat ). Només així s'enfortirà i es garantirà l'equitat i qualitat del sistema a tot l’Estat, fent possible la seva sostenibilitat futura.

Ara s’ha d’actuar amb rigor i humilitat, s’ha de passar del discurs fàcil a les propostes decidides. Els socialistes continuarem, des de l'oposició, essent els garants dels serveis públics. Els defensarem a capa i espasa davant uns mercats que –sense haver estat escollits de forma democràtica- són els que decidiran amb tota probabilitat el futur de Catalunya i Espanya.