"Catalunya és un país de gent compromesa amb la pau, molt responsable i civilitzada, gent que davant d’una provocació evident és capaç de cantar una cançó…" És la frase del president Carles Puigdemont a la trobada amb més de set-centes alcaldes en defensa de l’1-O. Feia referència al que va passar per primer cop el 9 de setembre quan, després de l’escorcoll a la seu d’El Vallenc, la gent va improvisar una vella i popular cançó de La Trinca, titulada Passi-ho bé. Una adaptació d’una peça tradicional –inclosa al seu conegut disc Festa Major (Edigsa, 1970)– i convertida en l’himne del moment.

Com seria el repertori d’un recital de La Trinca el 2017? La resposta ja la feia pública pocs dies després el mateix trincaire Josep Maria Mainat: La faixa, Califa, Com el Far-West, Per primer cop, La dansa del sabre (Trankil, Carles, trankil) i per acabar, Passi-ho bé, amb aquesta nova versió: "Passiu-ho bé, passi-ho bé i moltes gràcies. Passi-ho bé, passi-ho bé votarem i guanyarem!!!" I encara hi afegia: Homenatge (Ai, la  censura!), Un gran dia (La primera manifestació) i La Consti (sobretot l’estrofa final). Perquè resulta que al cap de quaranta anys les cançons del trio de Canet continuen igual de vigents.

I al cap de mig segle de vida, L’estaca de Lluís Llach també es cantava a la manifestació del País Basc i a l’acte pel dret a decidir a Madrid. De fet, Lluís Llach agraïa des de la xarxa la utilització de la seva cançó i en un altre piulet assegurava que li hauria agradat posar al dia la nova visió de País petit que també circula per internet amb lletra de Jordi Calvís: "El meu país és tan petit, que des d’un alcalde imputat per posar urnes, sempre es pot veure un alcalde imputat per posar urnes veí".

"El primer cantautor que faci una versió en català de Grândola, vila morena marcarà un gol", avisava Màrius Serra des del seu compte de Twitter. La cançó de Zeca Afonso és la que els militants del Movimento das Forças Armadas (MFA) van escollir com a senyal d’arrencada de la Revolució dels Clavells a Portugal, el 25 d’abril de 1974. I l’endemà mateix una coral ja l’entonava a la plaça de Sant Jaume: "És el poble qui goveeerna…" I com que la policia ara ja no pot fer callar les cançons, a l’acte a favor del referéndum a Vic va acabar requisant clavells…
 
És evident que a l’escena musical catalana ningú s’ha quedat amb els braços plegats. Txarango van ser els primers a composar un tema pel sí al referèndum amb Agafant l’horitzó. Una cançó inspirada en Ovidi Montllor i Cesk Freixas amb la col·laboració de Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa Furore. I ara No surrender de Bruce Springsteen s’ha fet viral gràcies a l’adaptació de Fermí Fernández i Quim Vila cantant No s’arrenda. És el top número 1 de la llista que el cantautor moianès ha convertit en el playlist personal de cançons pel sí de l’1-O.

I com que no ens les acabarem, us proposo una cançó de revolta per cada dia fins a l’1-O al Twitter d’Enderrock: La presó de Lleida (Marina Rossell), Les cobles del Peirot (Pomada) –símbol d’oposició al poder centralista–, La Santa Espina (Enric Morera) –la sardana més prohibida de la historia de Catalunya–,  Volem pa amb oli (Peret)… Una cantada popular imparable que ja ha fet bona la previsió anunciada aquest mateix setembre pel diputat Joan Tardà:  "La resposta catalana d'aquí a 1-O davant el setge de l'Estat anirà farcida de cançons. Ja es veu a venir!"