La primera sessió del debat d'investidura ha dibuixat amb claredat el terreny de joc en què es mourà la legislatura si finalment el consell polític de la CUP, que es reuneix aquest diumenge al matí a Cervera, no ho esguerra. Quim Torra serà un president entre dues aigües. El seu discurs i el to que ha emprat han demostrat que ho té tot de cara per poder recosir les relacions entre Junts per Catalunya i ERC, molt deteriorades després de les tensions de l'anterior legislatura i de cinc mesos de malfiances i d'intentar-se carregar el mort d'un eventual fracàs en l'arrencada de la legislatura. El nou president, però, ho tindrà més difícil amb la CUP, per una banda, i amb els diputats que no formen part del bloc republicà, per l'altra.

El discurs de Torra ha estat contundent, buscant agradar a la CUP, però també obrint portes al diàleg, especialment amb els comuns. A la contrarèplica, ho ha volgut deixar clar, però per ara Xavier Domènech no recull el guant. Els comuns i l'unionisme han trobat en els articles i els tuits de Torra l'esca del pecat d'un candidat a la presidència a qui titllen de supremacista amb paraules gruixudes mentre esperen quins són els seus primers passos. El discurs de l'editor, allunyat d'altres intervencions de dubtosa fortuna que s'han repassat a l'hemicicle i els mitjans de comunicació estatals amb insistència, no els va donar peu a seguir per aquest camí, però venien amb el discurs fet.

Ni Torra pot parlar en nom del poble de Catalunya ni l'oposició ho pot fer. Tots els partits, especialment el PSC, demanen diàleg, però aquest difícilment es pot dur a terme quan es presenta a qui ha de ser a partir d'ara l'interlocutor com un fanàtic disposat a passar per damunt de qui sigui i a menysprear qui calgui per la independència de Catalunya. Els independentistes, es va notar en el to de Torra i d'Eduard Pujol, ja es van mentalitzant que en aquesta legislatura hauran de buscar l'entesa amb els comuns i fer concessions. ERC pot, brandant la ponència que fixa el seu nou rumb estratègic, jugar un paper clau a l'hora de fer de ròtula.

En els darrers mesos, JxCat i ERC han assumit que no tindrien el suport de la CUP. Han preferit garantir-se la delegació del vot de Puigdemont i Comín abans que treballar amb els anticapitalistes per arribar a acords. És un error. El procés, si es fa sense la CUP, ja no és el procés que hem conegut aquests darrers anys i que va quedar per concretar el 27 d'octubre. És una altra cosa. Que no hi hagi la CUP rebaixa l'exigència i complica arribar a determinats àmbits socials.

Els dos grans partits han estat poc curosos i els anticapitalistes cauen en el risc de no ser conscients de quin suport i quina força real tenen i de situar-se en posicions maximalistes que, a més, els fan coincidir amb el PP cada cop que diuen que Torra serà un president autonòmic i poc més. Si ho acaben fent, abstenir-se a Turull i votar "no" a Torra els costarà molt d'explicar i poden sortir força mal parats d'unes noves eleccions.

Si Torra vol prosperar i revertir un punt de partida que l'allunya tant de la CUP com dels comuns, ha de posar tots els seus esforços i talent polític en el procés constituent. Un procés que s'ha de fer a Catalunya i que ha d'incorporar la màxima transversalitat aterrant als assumptes socials i a les realitats metropolitanes, però també incorporant elements de confrontació democràtica amb l'Estat. El primer requisit complicarà marcar distàncies a Ada Colau, si vol seguir sent alcaldessa i exhibir algun balanç de gestió més enllà dels gestos, ja que necessitarà aliats d'aquí a un any. El segon demostrarà per la via dels fets als anticapitalistes que, en efecte, aquest no és un govern autonòmic.

No ho serà perquè Rajoy, amb Ciutadans estalonant-lo a les enquestes, tampoc deixarà marge per fer veure el que no és. El catalanisme ha esgotat el marge per viure del miratge polític. Quim Torra espera ser investit dilluns. Haurà de ser, com no pot ser d'una altra manera, un president amb tots els ets i uts i jugar-se-la sense viure pendent de quan pot convocar unes noves eleccions. Aquest, entre dues aigües, serà segurament l'únic camí transitable.