Ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, va anunciar “canvis”, a la sala de premsa de Palau mateix, i les alarmes es van disparar. Com si no tinguéssim ja prou material en els últims temps, que encara en volem més! La “canallesca” som així. En tot cas, i a l'espera d'altres tipus de moviments com podria ser una remodelació de govern on entrés Esquerra i que això impliqués per exemple un nou portaveu, jo em limitaré a avançar un canvi segur, força més prosaic, això sí. Un que tots veurem en breu segur: hi haurà renovació escenogràfica a la sala de premsa, que ja tocava. Més blau i, en definitiva, canvi de la posada en escena de les rodes de premsa que el govern de CiU va heretar del tripartit. Normal. L'estrany ha estat que triguessin tant a posar-s'hi, sens dubte com a conseqüència de l'obligada austeritat i del pressupost molt limitat que remena un executiu d'Artur Mas molt selectiu amb la despesa.

Hi haurà més canvis, i de més profunditat, a partir de gener? Hores d'ara no em consta (altrament també els ho diria), però respecte d'això ja no tinc tan clar que calgui. Esquerra ha d'entrar al Govern? Depèn. Si ha de ser per sumar, endavant. Si ha de ser per restar, que ho rumiïn molt i molt bé. Entre les files de Mas hi ha de fa temps una colla d'hiperentusiastes amb la necessitat que l'ERC d'Oriol Junqueras assumeixi carteres en l'executiu que ha de culminar el camí cap a la consulta. Creuen que Esquerra es troba molt còmoda en el seu paper a l'oposició i que CiU es desgasta tota sola governant en moments molt desagraïts. Però reitero: que hi pensin molt i bé.

Cal que ERC es desgasti? O potser aporta més al procés des de l'oposició i fent possible que, malgrat tot, la majoria CiU-ERC segueixi sumant a totes les enquestes i per tant també en la perspectiva d'un hipotètic escenari postelectoral que no sabem quan ens trobarem? I més preguntes: on és escrit que CiU hagi de seguir desgastant-se a Govern, un cop resolt el front “pregunta i data” i ara que tots els que d'això en saben diuen que hem passat el pitjor de la crisi? Gestionar la remuntada (o la seva expectativa) no pot ser un bon actiu per a CiU i la seva marca, molt lligada a la bona gestió (sobretot en contrast amb el tripartit)?

Esquerra a Govern, en temps de Maragall i Montilla presidents, no va ser precisament sinònim de serenor ni de gestió eficaç. Unió i Convergència, per la seva banda, arrosseguen de fa dècades i no es treuen del damunt el seu complex de Pimpinela, i ja prou feina tenen per no contradir-se cada dos per tres en públic. Cal afegir al molt delicat i incert moment polític que vivim la incògnita de si uns i altres superaran la seva inèrcia històrica? De si uns i altres rutllaran millor junts a govern de com ho fan ara en la dialèctica Executiu-primer partit de l'oposició, tots dos a la una? Potser sí, parlem-ne, però si ho han de fer que sigui per promoure un canvi profund, de fons, un clar punt d'inflexió en la bona direcció. Perquè si no, per a la foto, ja amb els retocs escenogràfics poden anar tirant.