"Tal faràs, tal trobaràs". Ahir uns quants piuladors sobiranistes de bona fe em van contestar amb aquesta frase feta quan se'm va ocórrer publicar el següent tuit: "Veig per aquí una fal·lera per lapidar en Jordi Cañas similar a aquella que han aplicat els de C's a altres presumptes. No cal, no? Crec". El lector pausat i ponderat haurà vist clar que en cap cas jo no proposava no criticar Cañas o no especular sobre el seu possible futur processal. Plantejava que rebaixar-se al nivell de hooliganisme que Ciutadans ha practicat molt sovint quan presumptes casos de corrupció han esquitxat altres partits bàsicament implica això: rebaixar-se a un nivell on Ciutadans ha volgut dur la política catalana i on aquells que hi creuen no haurien de permetre que s'enfangués.

Ciutadans des del Parlament ha jugat a embrutir, a enlletgir i a desprestigiar la política catalana en conjunt. Amb esmena a la totalitat. I no ho ha aconseguit. Ens saltarem amb ells ara la presumpció d'innocència amb aires inquisitorials i amb judicis com els seus, sumaríssims i previs als de la justícia? Només perquè ells els han practicat amb els altres? Perquè, certament, ho han fet amb un estil tavernari que han volgut imposar al Parlament, per exemple amb escridassades, numerets histriònics i faltes de respecte a la presidència de la cambra i a la del Govern. Exacte. Però això a ells els va bé per acusar Catalunya de ser un fangar llefiscós. I això a aquells que creuen en el país els hauria de fer reflexionar per veure l'oportunitat de dir que Ciutadans demostrarà la seva buidor i la farsa del seu discurs si no actua ara en conseqüència.

Cañas haurà de dimitir? Si l'imputen sí, sens dubte. Si no, salta pels aires tot el discurs que han anat construint durant anys. I això de la imputació arribarà? Esperin. Wait and see. Que ningú no passi ànsia. No s'ho val. Si el cas no tingués força mala fila, la Fiscalia hauria tirat per un jutjat de l'Audiència Provincial. Però ha anat directe al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Perquè és un diputat... I perquè veuen que hi pot haver alguna cosa de pes contra ell. No debades, tot parteix d'informes d'Hisenda, que com sabem acostuma a ser implacable amb tothom menys amb la Infanta i prohoms per l'estil. No és el cas de Jordi Cañas. I el jutge decidirà si l'imputa o no.

Cañas és el número dos de Ciutadans. Poca broma. No dic que a Madrid no hi hagi gent de molt amunt a qui incomoda la perspectiva d'un Albert Rivera candidat a les Espanyes. Ara bé, intuïm que hi ha maniobres sovintejades en el món immobiliari que tiren força del diner negre. I Cañas va ser l'administrador d'una immobiliària. L'administrador, repeteixo. És a dir, que si durant el període en què ho va ser algú de l'indret hagués delinquit, ell en podria tenir responsabilitat judicial, n'estigués al cas o no. Per tant, negre pinta que ho té. Sobretot atenent al grau d'exigència que els de Ciutadans, teòrics ariets de la regeneració democràtica, han exigit a tota la resta. No cal acarnissar-s'hi, doncs, oi que ho veuen? Perquè si cau, ho farà ell tot solet, pel seu propi pes. Pel seu fer. Pel seu estil. Per la política extrema que ell mateix ha volgut imposar i que la resta vencerà en la mesura que no s'hi aboni.