Opinió
La veu de Nació

La cara fosca dels Jocs de París

«L’esperit olímpic es va pervertir a partir de la mercantilització dels Jocs iniciada durant la gestió de Samaranch»

Germà Capdevila
02 d'agost de 2024, 18:45
Actualitzat: 18:57h

Els Jocs Olímpics de París van inaugurar-se amb una cerimònia espectacular que va captivar audiències de tot el món, projectant la imatge d'una França inclusiva i festiva. La mateixa França que fa poques setmanes va estar a punt de posar un partit d'extrema dreta racista al govern. Els diferents quadres presentats a la cerimònia van ser una mostra triomfant de les diverses cultures, interpretades per artistes de diferents orígens culturals, ètnics i de gènere, amb referències a lluites històriques contra l'opressió. Però, la narrativa unificadora dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París oculta una realitat més fosca, que exclou els “indesitjables”.

Per fer realitat aquests Jocs, París ha dut a terme un programa intens de neteja social. Segons una investigació del col·lectiu Le revers de la médaille, 12.545 persones (incloent-hi 3.434 menors) van ser desallotjades –algunes d'elles per la força– a la regió de París entre abril de 2023 i maig de 2024. El grup al·lega que, a més dels desallotjaments, "l'assetjament" de comunitats que viuen prop dels llocs que acullen esdeveniments olímpics ha estat generalitzat.

L'augment de la seguretat s'ha convertit en el pretext per a un "alt nivell de violència i abús" per part de la policia contra treballadores sexuals i víctimes de tràfic de persones, especialment aquelles que tenen un estatus administratiu precari a França. Molts barris obrers s'han vist afectats, incloent-hi Aubervilliers, una de les ciutats més pobres de França situada a les banlieues, on part dels horts comunitaris (que portaven gairebé un segle) van ser esborrats per construir una piscina olímpica. Una altra política odiosa que ha acompanyat les preparacions per als Jocs Olímpics i Paralímpics és que les persones sense llar han estat amagades o expulsades mitjançant mesures com la instal·lació de mobiliari urbà antisensellarisme.

Prop de 1.000 estudiants van ser obligats a abandonar els seus allotjaments universitaris per fer lloc a agents de policia, bombers i treballadors sanitaris de servei durant els Jocs. Molts d'ells van compartir a xarxes el seu astorament en trobar-se amb condicions completament insalubres, incloent-hi paneroles, floridura i rates. A més de la brutícia, el que és impactant és que han hagut de ser els Jocs Olímpics els que exposessin les condicions de vida dels estudiants, malgrat les denúncies repetides dels seus sindicats. El dossier de candidatura de París prometia transport públic gratuït. Tanmateix, les tarifes del metro s’han duplicat.

París és un cas més que demostra fins a quin punt l’esperit olímpic del Baró de Coubertin s’ha pervertit i prostituït, en una deriva mercantilitzadora que va iniciar-se durant la gestió de Samaranch, que va transformar el COI en una multinacional corrupta moguda per la cobdícia. La majestuosa i captivadora faula presentada al món durant la cerimònia d'obertura amaga les moltes injustícies sobre les quals s'han construït aquests Jocs Olímpics i Paralímpics. París brilla amb força, mostrant la seva millor cara, però a quin preu?

Arxivat a

Faig de periodista des de fa més de 30 anys. Les he vist de tots colors i he treballat i col·laborat amb molts mitjans escrits i audiovisuals d’aquí, d’allà i i de més enllà. Ara soc el director de RAB Ràdio, l’emissora de la Catalunya Exterior i l'editor de la Revista Esguard. Tinc un interès especial per la història i la política però la meva passió de veritat és el rugbi.

El més llegit