París obre els Jocs Olímpics amb una cerimònia multitudinària al Sena

La capital francesa inaugura la cita olímpica amb una gala atrevida, passada per aigua, en què la desfilada dels atletes s'ha fet fora de l'estadi de la seu per primer cop a la història

París torna a ser ciutat olímpica un segle més tard
París torna a ser ciutat olímpica un segle més tard | Europa Press
Martí Oliver
26 de juliol de 2024, 21:14
Actualitzat: 23:14h

Ha hagut de remar contra les amenaces de bomba, un atac contra els trens, i, a última hora, fins i tot la pluja. Tot augurava nervis,  però, finalment, la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de París ha estat marcada per la tranquil·litat. Perquè, més enllà dels xàfecs, ha pogut tirar endavant sense cap contratemps, sí. I sobretot, perquè, tot i la gran anticipació, ha estat una festa d'inici de competició multitudinària, però descafeïnada, allunyada de l'èpica de Barcelona 92 que pretenia evocar. 

Al llarg de sis quilòmetres, els atletes han desfilat, riu avall, des del pont d'Austerlitz fins als peus de la Torre Eiffel. Era el primer cop que una cerimònia d'inauguració es feia fora de l'estadi olímpic. "Per què hauria de construir decorats quan tinc el més bonic del món", havia argumentat en la prèvia l'organitzador de la gala, Thomas Jolly, en declaracions a El Periódico. Per fer-ho, el COI ha hagut de modificar el reglament, que fins ara restringia l'espai dels batejos dels Jocs a les instal·lacions esportives.

No tot han estat revolucions. Els primers a desfilar, com marca la tradició, han estat Grècia, sota un núvol dels colors de la bandera francesa, seguit de la delegació d'atletes refugiats. A partir d'aquí, les 206 delegacions, cadascuna amb la seva barcassa, navegant  durant quatre hores. Com la 'Gabarra' de l'Athletic Club, però amb menys eufòria — les medalles encara s'han de repartir. Entremig, fins a 12 actuacions artístiques al llarg de l'espectacle, que han versat sobre 12 etapes del patrimoni i pensament francès, i que, fins a la inauguració eren una incògnita.  

Perquè, més enllà dels vaixells al riu, la cerimònia era un dels secrets més ben guardats. Amb el perímetre blindat des de fa setmanes, i custodiat per fins a 75.000 unitats de forces de seguretat.  Els organitzadors no havien revelat cap dels continguts de la festa, tot i que havien anticipat que hi hauria sorpreses. La primera ha estat Lady Gaga. Vestida de burlesque, ha baixat per unes escalinates a la vora del riu, i ha fet la primera gran actuació de la nit, acompanyada d'una orquestra de vent, ballarins i un repertori de cançons franceses. També hi ha actuat AyaNakamura, una de les estrelles pop franceses.  

Després de la desfilada dels atletes, el final de festa s'ha fet als peus de la Torre Eiffel. El president del COI, Tomas Bach, i el president de la República, Emmanuel Macron, han declarat oficialment l'inici dels Jocs, i tot seguit ha arribat un dels moments de la nit, l'encesa del Peveter. Els últims relleus de la torxa han tingut una sorpresa majúscula. Primer ha estat Zinedine Zidane, que li ha passat el relleu a Rafa Nadal. El tenista mallorquí se n'ha tornat al Sena, acompanyat en una embarcació per llegendes com Selena Williams.

 

Tot plegat ha donat el tret de sortida als Jocs Olímpics, que tornen a la capital francesa un segle després. Serà una cita esportiva de primeres oportunitats d'una nova generació d'atletes i la fi de les estrelles que volen guanyar-se l'estatus de llegenda. Si Tòquio va tenir  els Jocs més cars de la història, París ha volgut desmarcar-se, optant per una mirada centrada en l'ecologisme i l'austeritat en el cost d'infraestructures, en què s'ha optat per reutilitzar les seus i fer-ne d'altres provisionals ubicades a tocar dels monuments de la ciutat.    

Entre els candidats a endur-se medalles hi haurà fins a 100 esportistes catalans 50 homes i 50 dones, segons dades proporcionades per l'Observatori Català de l'Esport, sent l'autonomia que més esportistes aporta, amb un 26,2% de la delegació espanyola.  

Arxivat a