Les CUP han arribat al Parlament. Han obtingut 126.000 vots, un 3,4 per cent, i tres escons, tots per la circumscripció de Barcelona. Ara doncs, les CUP passen de ser una força exclusivament municipalista amb opcions a fer un hipotètic salt al Parlament amb unes expectatives desconegudes a ser una força política amb un pes quantificat a les institucions. I això implica que els seus resultats poden ser valorats com els de qualsevol altre partit, que les seves opinions i votacions seran conegudes i criticades, i la seva imatge sotmesa a les bromes del Polònia que representa al seu cap de llista dins un contenidor i repartint-se les samarretes reivindicatives amb en Joan Herrera.
    
La cara. Que un partit sense representació parlamentaria assoleixi arribar a la cambra catalana sempre és un èxit. Ha hagut de vèncer la desigualtat d’oportunitats que suposa no aparèixer gairebé als mitjans públics i això té molt mèrit. Normalment també implica no poder enviar les paperetes a les cases per manca de recursos, però aquesta limitació no ha afectat a les CUP que han disposat dels mitjans econòmics suficients per fer arribar un mailing d’una gran qualitat.

L'entrada de les CUP al Parlament és part  d’una novetat en la situació política dels darrers anys. Hem passat en un any i mig del “no ens representen” d’un determinat sector de la ciutadania concretat en abstenció i vots en blanc a les eleccions municipals del 2011, a la participació més elevada mai registrada en unes eleccions al Parlament de Catalunya i a una reducció espectacular del vot en blanc. Segur que, a més d’un sector ja identificat amb les CUP, aquesta candidatura ha estat capaç de portar a votar a sectors que abans s’abstenien, votaven en blanc o optaven per partits testimonials, a més de nous votants. Que arribi una nova força política al Parlament no és, però, una novetat: l’any 2006 ho va aconseguir Ciutadans i fa dos anys també ho va fer l’ara desapareguda Solidaritat.

La creu. Tinc la sensació que les CUP han desaprofitat una ocasió única per aconseguir un resultat molt millor. La campanya s’ha centrat en els drets nacionals i alhora, malgrat els esforços de CIU, en la crítica a les retallades, dos temes sensibles al missatge de la CUP. S’ha produït una volatilitat de la fidelitat de vot que ha provocat traspassos de vot en totes les direccions. Hi havia expectatives de que pogués aparèixer una opció nova, tipus l’Alternativa Gallega d’Esquerres, de Beiras, que va entrar al Parlament gallec amb el 14 per cent dels vots; o com Bildu a Euskadi (novetat forçada per la injusta Llei de Partits) que va arribar al 25 per cent.

S’ha parlat de que les CUP han obtingut 126.000 vots del no res i això no és exacte. Les CUP fa un any i mig, el maig del 2011, varen obtenir 62.000 vots a les eleccions municipals, tot i presentar-se en un nombre de municipis limitat. Hi havia qui creia que aquests 62.000 vots, atesa la militància activa de les CUP, eren un terra inamovible a partir del que tan sols es podia créixer. D’aquí les expectatives d’assolir grup parlamentari propi amb sis escons (quatre per Barcelona, un per Tarragona i un per Girona). Però els seus vots de les eleccions del 2011 han baixat fins a força menys de la meitat precisament als pobles i ciutats on les CUP van obtenir representació municipal. Les baixades són espectaculars tant en xifres absolutes com en percentatge. Així ha passat en alcaldies com Arenys de Munt (del 25,5 al 4,6) o Celrà (del 22,5 al 13,9) o en localitats amb grups municipals: Berga (del 15,5 al 6,8), Capellades (del 21,7 al 8,2), Cardedeu (del 12,8 al 5,1), Girona (del 9,3 al 5,6), Molins de Rei (del 17,5 al 6,3), Montesquiu (del 32,6 al 7,8), Sant Celoni (del 13,1 al 5,6), Sant Pere de Ribes (del 19,4 al 6), Valls (del 12,6 al 5,7), Vic (del 10,8 al 3,6) o fins i tot Vilafranca del Penedès (del 10,7 al 6,2) i Reus (del 5,3 al 5,1). Això pot ser relativament normal, perquè les eleccions municipals son diferents de la resta, però aquí està la noticia : les CUP son un partit “normal” que també pateix fugues de vot.

La no obtenció de grup parlamentari suposarà no cobrar el mailing i un sotrac a les finances de les CUP. Els resultats son molt limitats en algunes comarques: es fa difícil poder ser considerada alternativa d’esquerres amb només un 2,5 per cent dels vots al Baix Llobregat. Però el més important és que a partir d’ara hauran de prendre posició en totes i cadascuna de les votacions i situacions que es produeixen al Parlament cada dia. Sobre com ho facin, sobre quines propostes en positiu presentin i sobre com mantinguin la unitat i la connexió amb les persones i moviments que els hi han donat suport, els tornarà a jutjar la ciutadania en les properes eleccions.

Benvinguts, benvingudes.