Tot i que visquem en una democràcia participativa, al marge dels vots cada quatre anys, hi ha coses que es poden consultar i n’hi ha que no. Més ben dit, hi ha coses que no es consulten i n’hi ha que no es poden consultar, ni saber. No hi ha transparència. Les infraestructures, que és el moll de l’os del futur econòmic, n’és un dels exponents més clars. Que a Catalunya anem amb una sabata i una espardenya, comparativament amb altres zones de l’Estat, és sabut i clama al cel. I que a més d’ençà el traç de la Via Augusta romana és clar que tant autopistes, com autovies, com trens en aquest perfil de terra sempre queden curtes, també ho sabem. És una evidència.

Una veritat sabuda aquí, al País Valencià, a Múrcia i a Brussel·les. I ja a l’època de l’autarquia franquista, el Banc Mundial va comminar a construir l’AP-7, feta pel sector privat i que anem pagant. Perquè encara que es construeixin per fer negoci, les constructores i concessionàries no perden mai pistonada.  Ara, en certa manera, la Comissió europea ha d’insistir el Govern espanyol que tiri amb el corredor del Mediterrani.

En aquest àmbit de les infraestuctures hi ha decisions que no tenen ni control parlamentari, ni social, i que adopten directament els ministres de Foment, ja sigui la T-4, ja sigui l’AVE, ja sigui les onze vies d’accés d’alta qualitat que Aznar va voler instal·lar per fer de Madrid un París, com descriu Germà Bel. Bé, doncs ara resulta que totes les autopistes de pagament de Madrid, que sempre tenen al costat una alternativa de franc, han perdut recaptació, fins al punt de tocar la fallida. Estem parlant de més de 3.000 milions d’euros. I la ministra actual del ram, Ana Pastor, ja ha tingut un acudit solidari: nacionalitzar-les i de retruc que catalans i valencians seguim pagant peatges per eixugar els deutes de les autopistes madrilenyes. De manera que tots aquells constructors que es van brindar a fer aquesta xarxa d’autopistes no hi perdin ni cinc.

Això es deu poder fer sense consultar, com anar fent trens d'alta velocitat a tort i a dret, i sense haver de respondre a ningú. Ara no consultis sobre el pacte fiscal, no fos que sortís que “sí”, i es trenqués Espanya.