La cimera del referèndum tenia un valor, potser només un. I aquest valor era la fotografia que il·lustrava la trobada -tal com subratllava en l'article de divendres-, una imatge d'unitat del sobiranisme, que malgrat la disparitat d'estratègies s'asseia al Parlament per actualitzar l'entesa entorn al dret a decidir. L'estampa convenia tant a Catalunya com inquietava a Madrid, atrafegat com està el govern espanyol en articular una operació diàleg que mereixeria més el cognom d'operació rescat. Perquè interessa més salvaguardar l'statu quo que bastir un acord sobre el conflicte territorial. L'opció de consultar els ciutadans és vista avui com un exercici massa perillós.

Els partits i les entitats que defensen l'exercici del dret a decidir van subscriure el pacte tàcit d'evidenciar, a Espanya i a l'estranger, l'ampli suport que té el referèndum. Un (darrer?) intent de reclamar una consulta pactada -opció preferida per l'espai dels "comuns"- que difícilment serà atesa a curt termini per Mariano Rajoy. El discurs del rei Felip VI, que en la qüestió catalana s'alinea amb les tesis del PP, va ser una nova mostra de la complexitat per fer viable aquesta via. Sabent aquesta dificultat, Ada Colau va obviar la paraula "pactat" en la seva compareixença posterior a la cimera i va preferir la de referèndum amb "garanties". I Carles Puigdemont, amb un to presidencial, va fugir dels qualificatius per aprofundir en els espais d'entesa. El procés ens ha aportat lliçons constants d'equilibris en el llenguatge.

La gran qüestió ara és si el sobiranisme serà més capaç de construir que d'autolesionar-se. L'independentisme necessita els votants dels "comuns", que seran interpel·lats quan l'Estat alci el mur de la llei per evitar les urnes, un trajecte que es pot accelerar si els tribunals fan hores extres, ara que el judici del 9-N ja té data. I els "comuns", arremangats en la gestació del nou partit, anhelen construir espais de sobirania més enllà de procés sense sentir que se'ls assenyala a cada cantonada com a culpables de la paràlisi del país. Perquè tanta pluralitat d'opinions sobre el referèndum hi ha a l'esquerra alternativa com idees sobre els terminis del full de ruta bullen al PDECat. Si la prioritat és carregar les culpes, ben poc s'avançarà.