Treballo al carrer del Festival, de Cantoni, a les antigues oficines de l'organització. Quan faig gestions amb la companyia telefònica, d'aigua o de llum, sempre els dono l'adreça de "Carrer del Festival s/n".

M'agrada més això que no pas dir-ne "Carrer Sense Nom-Sense Número", perquè això de Carrer Sense Nom em sembla desangelat i perquè també crec que és una bona oportunitat per fer una mena d'homenatge al Festival Internacional de Música que durant pràcticament 30 anys es va celebrar a Cantoni i va donar a conèixer internacionalment el poble.

Encara som a l'any Triadú i no fa pas gaire vam fer un homenatge a Cantoni al concurs parroquial de poesia que va organitzar ell, en Joan Triadú, en una època de misèria també per a la nostra llengua (més que l'actual, que ja és dir).

En aquells temps, com durant la Transició, a ningú no se li va acudir de dedicar-hi una plaça, un carrer, una placa, una escultura. Hem hagut d'esperar molts anys perquè això passés, anys erms en què el concurs de poesia havia passat a ser un fantasma que surava en la nebulosa d'un passat incert. Per sort, ara n'ha quedat un record (l'escultura de l'Alícia Casadesús, la placa a Joan Triadú) que fa reviure el que aquest concurs va fer per la llengua i la cultura catalanes.

Les comparacions són odioses, però, ja que les companyies de serveis que parlen amb mi i jo mateixa tenim clar que aquest és el carrer del Festival, fora una bona idea de materialitzar-la un dia, oi? De fet, no cal res, només una placa. Tancarem els ulls i en tindrem el record. I, quan els obrim, el paisatge, imponent, hi farà la resta. Bon any.