Senyor Felip de Borbó.

Ja em perdonarà si no em dirigeixo a vostè amb el títol de “majestat”. Això ja ho fan els cortesans i la premsa del règim -la de Madrid i la del comte de Godó, a qui, per cert, son pare (el de vostè) ja li va recordar que era un dels Grandes de España, quan va considerar que La Vanguardia havia de canviar de director i de línia editorial.

No entenc com la Constitució diu que vostè és el cap de l’Estat (article 56.1) i a continuació disposa que la seva persona no està subjecta a responsabilitat (56.3). ¿És normal tenir un cap d’estat irresponsable, encara que sigui per imperatiu legal? Una bestiesa així només pot ser una reminiscència de l’Antic Règim. Tanmateix, el ponent constitucional que va redactar l’article hauria pogut recordar que l’Antic Règim va acabar pitjor que el rosari de l’aurora –sobretot des del punt de vista de la Corona i de la testa que la sustentava. 

La Constitució també diu que vostè és el símbol de la unitat i la permanència de l’Estat. Pregunto: la unitat que es manté a còpia d’amenaces, cops de porra i causes penals, ¿el fa sentir feliç? Se n’enorgulleix? Si un dia la senyora Letizia decideix posar fi a la seva unitat matrimonial, ¿també li impedirà el divorci imposant-li presó incondicional com a mesura cautelar?

Llegeixo, encara a l’article 56, que vostè ha d’arbitrar i moderar el funcionament de les institucions. Doncs bé, si tan constitucionalista diu que és, arbitri i moderi. Però si arbitra llegint els discursos que li escriu l’inefable Rafael Hernando, l’intel·lectual (sic) del PP, comprengui que tindrà ben poca credibilitat com a àrbitre. Arbitrar entre institucions deu voler dir dialogar amb els seus representants legítims, és a dir, els escollits democràticament. ¿Encara no sap qui ha estat escollit democràticament per presidir la Generalitat? ¿Com pensa arbitrar el partit si expulsa els jugadors abans que la pilota comenci a rodar? 

Arbitrar..., i moderar. Verb que a mi em suggereix una actitud prudent, dialogant i mesurada. No sé si el concepte que es resumeix en el famós “a por ellos” es pot considerar estrictament moderat; però és al seu costat, als dels qui atien la catalanofòbia, on s’ha posicionat vostè. Els qui fan servir les clavegueres de l’Estat per destruir rivals polítics, els qui fan grinyolar l’estat de dret per preservar la seva idea d’Espanya, els qui dicten mesures cautelars de presó incondicional contra gent honrada i pacífica, a sobre tenen l’àrbitre a favor. ¿No veu que això és deixar podrir les institucions des de dins? ¿Com creu que el jutjarà la història si vostè no es mou d’aquí? ¿No ha fet vostè un curs de relacions internacionals? Però si tots el coneixem com el Preparao gràcies a aquests cursos!

Vostè hauria de tenir una certa empatia amb Carles Puigdemont: al cap i a la fi, el seu besavi, Alfons XIII, també va acabar a l’exili quan aquí vam votar per la República. I la seva mare es va haver d’exiliar de Grècia després del cop d’estat dels coronels. Així que a la família ja saben quin pa hi donen, a l’exili.

Arbitri i moderi. Parli amb en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. Reuneixi’s amb el president legítim de Catalunya. I escolti. Li paguen per això. Si no s’hi veu amb cor, plegui, i accepti que allà on la Constitució espanyola diu que la persona del rei no està subjecta a responsabilitat, la constitució catalana dirà que la presidència de la República sí que ho estarà.
Records a la senyora i a les nenes.