Majestats, és cert que una carta tothom té l’obligació de respondre-la i que una postal no s’ha de contestar mai; en el vostre cas, però, atendre la demanda és la manera, gratificant, de saber-nos correspostos. Com que de salut, de pau i de benestar tothom us en demana, a mi m’agradaria que ens duguéssiu, si pot ser, rigor, contrast i transparència. Per què us en demano? Doncs perquè quan un rumor públic acusa algú, posem que sigui un càrrec electe, i aquest rumor afecta la gestió pública, si no és cert, a l’afectat li fa un mal irreparable  i és d’una crueltat imperdonable; però si n’és, de cert, i els propis ho silencien, la resta de grups que formen part d’aquella institució tenen el deure de donar explicacions. Altrament, l’encobreixen.

I l’encobriment de la corrupció es tradueix en complicitat. I aquesta mena de complicitat, ai! Un país nou, Majestats, que ja l’anem fent, bé ens deu haver d’obligar a relegar pràctiques velles, aquelles segons les quals “jo et tapo això, perquè tu em callis allò”; o el “callem-ho, neguem-ho, que els ciutadans no se n’assabentin”. Però se n’assabenten, perquè van a buscar les fonts, pregunten i contrasten; llavors, si se’n confirma la certesa, del rumor, com que la democràcia atorga el poder als votants, a les urnes se’n serveixen.

La responsabilitat social  d’aquests votants es tradueix en impostos, que són molts i molt costosos, i volen que reverteixin en contraprestacions, que vol dir en serveis públics, no en comptes privats. Ara bé, hem de ser capaços de saber valorar la noblesa de la política i posar fi a aquests judicis tan gratuïts amb què l’actuació d’uns esquitxa tot el col·lectiu. En el món de la política, com en qualsevol altre col·lectiu, hi ha de tot, amb la diferència, però, que el polític és escollit pel ciutadà, que és qui li atorga la confiança i exerceix la responsabilitat per majoria. I remunerada, com qualsevol altra feina. De manera que si poguéssim acabar amb aquesta sorna de “la pagueta” també hi hauríem guanyat molt.

Rigor, doncs, contrast i transparència, Majestats, perquè necessitem informació crítica per poder formar-nos la nostra, d’opinió. I informació crítica vol dir aquella que respon a mitjans independents. Ja el sabem el poder de les grans empreses mediàtiques i el del capital, però volem que els mitjans tinguin la llibertat, sempre segons la seva línia editorial, de ser-ne el mirall, de la realitat, i no pas la radiografia que de vegades els arriba i de la qual, també de vegades, es veuen obligats a servir-se. Com que veiem que per a alguns potser és una mica dificultós, això de les bones pràctiques, si poguéssiu dur-nos bons llibres per refugiar-nos en versos, proses i ficcions quan ens ofega tanta realitat boirosa ens aniria molt bé. I si em toca carbó, ben negre i ben dolç.